Two versions of The Divine Comedy translated by Josep Maria de Sagarra are preserved: the first 28 canti of the poem, published in La Veu de Catalunya between 1935 and 1936, and the translation of the entire text published in a luxurious bibliophile edition between 1947 and 1951. This article provides textual examples, as a result of the collation of the two versions, which help to define more accurately the decisions Sagarra made when translating, as it shows how he applies different criteria in the second version on the basis of five elements —metrics, rhyme, normative elements, stylistic elements and changes that affect the content of the translation. In addition, examples are given that define more accurately the limits of Joan Baptista Solervicens’ proofreading task, and it is shown that his intervention in the text was minor.
De la Divina comèdia de Josep Maria de Sagarra se’n conserven dues versions: els primers vint-i-vuit cants de l’Infern, publicats a La Veu de Catalunya entre 1935 i 1936, i la traducció del text sencer en edició de bibliòfil entre 1947 i 1951. En aquest article s’aporten exemples textuals, fruit de la col·lació de les dues versions, que ajuden a definir amb més exactitud la manera de traduir de Sagarra, ja que a partir de cinc elements —la mètrica, la rima, els elements normatius, els elements estilístics i els canvis que afecten el contingut de la traducció— es demostra com el traductor aplica uns criteris diferents en la segona versió, des del punt de vista tant traductològic com normatiu. D’altra banda, també s’aporten exemples que ajuden a definir millor la tasca de correcció de Joan Baptista Solervicens, i es demostra que la seva intervenció en el text va ser menor.