Acceso usuarios
Beatriz Fernández Fernández 
, Ane Berro , Jordi Suïls Subirà
Les construccions causatives del gascó inclouen el verb causatiu factitiu hèr, el verb matriu, i un verb lèxic en infinitiu, el verb subordinat, precedit per la preposició a. Mostrarem que aquestes construccions, com en altres moltes llengües, són el resultat de la reestructuració (Rizzi 1976, 1978; Burzio 1986) o unió de clàusules (Aissen i Perlmutter 1976) del verb causatiu i del verb subordinat. Aquests dos verbs formen un predicat complex ‘hèr-infinitiu’ que encapçala una única clàusula i no dues (Aissen 1979; Aissen i Perlmutter 1976; Rizzi 1978, 1982; Burzio 1986; Wurmbrand 2003). En aquest article, explorarem diversos diagnòstics, com són la marcació casual del causat o la pujada de clítics, entre altres, que ens permetran defensar la hipòtesi de la monoclausalitat d’aquestes construccions en gascó.
