Acceso usuarios
Barcelona, España
L’article ofereix una anàlisi comparativa de diverses representacions contemporànies de l’imaginari rural ibèric que impliquen la reivindicació d’una autoconsciència perifèrica. El centre de l’estudi són els llibres El paisaxe nuestru (2017), escrit en asturià per Vanessa Gutiérrez, Tierra de mujeres. Una mirada íntima y familiar al mundo rural (2019), escrit en castellà per María Sánchez, i Tríptic de la terra (2020), escrit en català per Mercè Ibarz. Partint de models genèrics diferents (la crònica documental, la topografia mèdica i l’autobiografia) aquestes tres obres, per la seva posició no-central dins el polisistema cultural i geogràfic ibèric, ens obliguen a repensar la geografia cultural en què s’inscriu la ruralitat, tot situant-la en un marc de tensions globals que impliquen una revaloració de les cultures i les comunitats locals. En l’anàlisi hem tingut en compte tant el context econòmic i social en què s’inscriuen aquestes narratives com el substrat històric i ideològic en què es fonamenten, molt condicionat per la crisi econòmica de 2008 i l’auge del moviment feminista a partir de 2018. Com veurem, els llibres d’Ibarz, Gutiérrez i Sánchez reivindiquen uns imaginaris perifèrics respecte a la centralitat urbana, fonamentats en la memòria familiar i col·lectiva.
