El cine contemporáneo de ciencia ficción se nos muestra hoy como un género que parecería poner en tela de juicio el relato de la irrevocabilidad del capitalismo, del capitalismo que se narra a sí mismo como fin de la historia y como episodio necesario de una historia natural y teleológica del hombre en comunidad. La ciencia ficción, como tal vez ningún otro género, modeliza la pregunta sobre los mundos posibles al tomar como materia prima, y a veces de forma inconsciente, las fugas ideológicas del capitalismo contemporáneo. Las preguntas que nos interesa resolver a lo largo de este trabajo son, pues, ¿qué tipo de interés tiene el cine de ciencia ficción en las formas de gobierno fascistas e imperialista? ¿qué tipo de interés tiene con la militarización de la política? ¿acaso su aparición recurrente apunta a una marca ya estandarizada del género o más bien a un punto ciego de las democracias occidentales contemporáneas? ¿de qué manera, de haberla, estas formas gubernamentales son superadas o puestas en cuestionamiento?
El cinema contemporani de ciència-ficció se’ns mostra avui com un gènere que semblaria posar en dubte el relat de la irrevocabilitat del capitalisme, del capitalisme que es narra a si mateix com a fi de la història i com a episodi necessari d’una història natural i teleològica de l’home en comunitat. La ciència-ficció, com potser cap altre gènere, modelitza la pregunta sobre els mons possibles en prendre com a matèria primera, i a vegades de manera inconscient, les fugues ideològiques del capitalisme contemporani. Les preguntes que ens interessa resoldre al llarg d’aquest treball són, doncs: quin tipus d’interès té el cinema de ciència-ficció en les formes de govern feixistes i imperialistes? Quin tipus d’interès té en la militarització de la política? És possible que la seva aparició recurrent apunti a una marca ja estandarditzada del gènere, o més aviat a un punt cec de les democràcies occidentals contemporànies? De quina manera, si n’hi ha, aquestes formes governamentals són superades o posades en qüestió?
Contemporary science fiction cinema appears today as a genre that seems to question the narrative of the irrevocability of capitalism, a capitalism that narrates itself as the end of history and as a necessary episode in a natural and teleological history of humankind in community. Science fiction, perhaps more than any other genre, models the question of possible worlds by taking as its raw material, sometimes unconsciously, the ideological leaks of contemporary capitalism. The questions we aim to address in this work are, therefore, what kind of interest does science fiction cinema have in fascist and imperial forms of government? What kind of interest does it have in the militarization of politics? Does its recurring appearance point to an already standardized mark of the genre or rather to a blind spot in contemporary Western democracies? In what ways, if any, are these forms of government overcome or challenged?
Abstracte || El cinema de ciència-ficció contemporani avui en dia apareix com un gènere que sembla qüestionar la narrativa de la inevitabilitat del capitalisme, un capitalisme que es narra a si mateix com el final de la història i com un episodi necessari en una història natural i teleològica de la humanitat en comunitat. La ciència-ficció, potser més que cap altre gènere, modela la qüestió dels mons possibles utilitzant, de vegades inconscientment, les fugides ideològiques del capitalisme contemporani com a matèria primera. Les qüestions que ens proposem abordar en aquest treball són: Quin tipus d’interès té el cinema de ciència-ficció en les formes de govern feixistes i imperials? Quin tipus d’interès té la ciència-ficció en la militarització de la política? La seva aparició recurrent assenyala una marca ja estandarditzada del gènere o més aviat un punt cec en les democràcies occidentals contemporànies? De quines maneres, si n’hi ha, se superen o desafien aquestes formes de govern? Paraules clau || ciència | ficció | cinema | imperi | feixisme | Altres