Acceso usuarios
Fernando Pliego Pérez
El presente artículo postula la importancia de visitar e historizar la crisis del SIDA para romper con los discursos del “post-sida” (Walker) que han promovido un paradigma de superación histórica y autogestión crónica de la enfermedad, que descarga la responsabilidad del cuidado sobre los propios sujetos, enmarcado en un esquema de valores neoliberal e individualista. Dichos discursos, como han advertido críticamente autores como Dion Kagan, Sarah Schulman y Susan Sontag, tienden a despolitizar la sexualidad, desactivar la memoria colectiva y justificar el desfinanciamiento de la lucha contra el virus bajo la ilusión de una superación tecnocrática. A partir de estos enfoques, se analiza primero la memoria colectiva de Estados Unidos, atravesada por procesos de duelo forzado y gentrificación del imaginario al servicio de intereses imperialistas. Luego, se presenta un recuento de los estudios latinoamericanos que, como los de Lina Meruane, han problematizado las complicaciones de la globalización, especialmente en contextos de masculinización impuesta y las nuevas homonormatividades. Finalmente, se integra una lectura contemporánea de la postcrisis en Chile con la novela Los hombres que no fui de Pablo Simonetti, para reflexionar sobre el ambiente de represión, exclusión y olvido en que se presenta la memoria de las personas fallecidas por causas relacionadas con el sida.
This article argues for the importance of revisiting and historicizing the AIDS crisis in order to challenge “post-AIDS” discourses (Walker) that have promoted a paradigm of historical overcoming and chronic self-management of the disease, which shifts the responsibility for care onto the individuals themselves, framed within a neoliberal and individualistic value system. As critically noted by authors such as Dion Kagan, Sarah Schulman, and Susan Sontag, such discourses tend to depoliticize sexuality, undermine collective memory, and justify the defunding of efforts to combat the virus under the illusion of technocratic progress. Based on these approaches, the article first analyzes the collective memory of the United States, shaped by processes of forced mourning and gentrification of the imaginaries in the service of imperialist interests. Next, it offers an overview of Latin American studies that, like those of Lina Meruane, have problematized the complications of globalization, particularly in contexts of imposed masculinization and new homonormativities. Finally, the article presents a contemporary reading of the post-crisis in Chile through Pablo Simonetti’s novel Los hombres que no fui, reflecting on the atmosphere of repression, exclusion, and erasure in which the memory of those who died from AIDS-related causes is presented.
El present article postula la importància de visitar i historitzar la crisi de la SIDA per a trencar amb els discursos del “postsida” (Walker) que han promogut un paradigma de superació històrica i autogestió crònica de la malaltia, que descarrega la responsabilitat de la cura sobre els propis subjectes, emmarcat en un esquema de valors neoliberal i individualista. Aquests discursos, com han advertit críticament autors com Dion Kagan, Sarah Schulman i Susan Sontag, tendeixen a despolititzar la sexualitat, desactivar la memòria col·lectiva i justificar el desfinanciament de la lluita contra el virus sota la il·lusió d'una superació tecnocràtica., A partir d'aquests enfocaments, s'analitza primer la memòria col·lectiva dels Estats Units, travessada per processos de dol forçat i gentrificació de l'imaginari al servei d'interessos imperialistes. Després, es presenta un recompte dels estudis llatinoamericans que, com els de Lina Meruane, han problematitzat les complicacions de la globalització, especialment en contextos de masculinització imposada i les noves homonormativitats. Finalment, s'integra una lectura contemporània de la postcrisi a Xile amb la novel·la Los hombres que no fui de Pablo Simonetti, per a reflexionar sobre l'ambient de repressió, exclusió i oblit en què es presenta la memòria de les persones mortes per causes relacionades amb la sida.
