Acceso usuarios
[1]
Cádiz, España
Este estudio analiza la metáfora multimodal en Píldoras azules (2001), de Frederik Peeters. La novela gráfica, de carácter memorístico, narra la relación del autor con su pareja y el hijo de esta, ambos convivientes con el VIH. A partir de los planteamientos de Charles Forceville, se examinan tres metáforas vinculadas a la ansiedad, la culpa y el miedo al contagio. Se demuestra cómo texto e imagen interactúan para representar emociones asociadas al virus. El análisis revela una evolución en la percepción del VIH: de condena y estigma a condición crónica. La edición ampliada de 2013 refuerza esta transición al incorporar una mirada más despreocupada, acorde con el paradigma «post-sida». Así, la obra contribuye a una pedagogía afectiva del VIH en el contexto europeo contemporáneo.
Aquest estudi analitza la metàfora multimodal a Píldoras azules (2001), de Frederik Peeters. La novel·la gràfica, de caràcter memorialístic, narra la relació de l’autor amb la seva parella i el fill d’aquesta, tots dos convivint amb el VIH. A partir dels plantejaments de Charles Forceville, s’examinen tres metàfores vinculades a l’ansietat, la culpa i la por al contagi. Es demostra com text i imatge interactuen per representar emocions associades al virus. L’anàlisi revela una evolució en la percepció del VIH: de la condemna i l’estigma a una condició crònica. L’edició ampliada del 2013 reforça aquesta transició en incorporar una mirada més despreocupada, d’acord amb el paradigma «postsida». Així, l’obra contribueix a una pedagogia afectiva del VIH en el context europeu contemporani.
This study analyzes the use of multimodal metaphor in Píldoras azules (2001), by Frederik Peeters. This autobiographical graphic novel narrates the author's relationship with his partner and her child, both of whom are living with HIV. Drawing on Charles Forceville’s theoretical framework, the article examines three metaphors related to anxiety, guilt, and fear of contagion. It demonstrates how text and image interact to represent emotions associated with the virus. The analysis reveals an evolution in the perception of HIV: from condemnation and stigma to a chronic condition. The expanded 2013 edition reinforces this transition by incorporating a more relaxed perspective aligned with the "post-AIDS" paradigm. In doing so, the work contributes to an affective pedagogy of HIV within the contemporary European context.
