Acceso usuarios
Noemí Montetes-Mairal 
Un dels aspectes més atractius de la figura i de l’obra de Jorge Wagensberg (Barcelona 1948-2018) és el seu caire interdisciplinari, així com la seva capacitat per obrir-se a nous horitzons de coneixement. Aquest article es centra en la vinculació que ell planteja (en un gran número dels seus assajos), entre el coneixement que prové de l’àmbit científic, de l’àmbit de l’art i de l’àmbit de la revelació. Tots tres es necessiten, es retroalimenten, es complementen i s’enriqueixen. Ara bé (i això és el més sorprenent venint d’un científic): Wagensberg admet que la ciència presenta limitacions, que l’art arriba més lluny que la ciència, i que el camí místic ho fa encara més enllà que els altres dos. També s’analitza el paper determinant de la literatura i de la poesia com a formes de coneixement de la realitat per a Jorge Wagensberg que presenten característiques amfíbies: pròpies tant del món de l’art com de l’àmbit de la revelació. Finalment s’acaba mostrant com Wagensberg va intentar fer el possible per acostar-se a l’expressió literària des de la seva perspectiva científica.
One of the most appealing aspects of the figure and work of Jorge Wagensberg (Barcelona 1948-2018) is his interdisciplinary nature, as well as his ability to open up to new horizons of knowledge. This article focuses on the link that he suggested (in many of his essays) between the knowledge that comes from science, art and revelation. The three areas need each other, feed off each other, complement and enrich each other. However, (and this is the most surprising thing coming from a scientist) Wagensberg admits that science has limitations, that art reaches further than science and that the mystical path reaches further than the other two. The article also analyses the crucial role played by literature and poetry as forms of knowing reality that have amphibious features, which are typical of the world of art and the field of revelation. Finally, it ends by showing how Wagensberg tried to do everything he could to draw closer the field of literature from his scientific perspective.
