Acceso usuarios
Laia Panadès, Elisenda Bernal 
Els exemples que apareixen al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC), de Pompeu Fabra, publicat l’any 1932, després de poc més de sis anys d’elaboració, no tenen cap indicació de filiació i Colon (2007) assegura que són forjats ad hoc. Ginebra & Solà (2007), tanmateix, assenyalen que hi ha exemples extrets de fonts literàries concretes i suggereixen la possibilitat que siguin més els exemples procedents d’altres obres literàries. A partir d’aquesta idea, en aquest treball es mostra com Vida privada (1932), de Josep Maria de Sagarra, probablement va ser llegida pel lexicògraf amb la intenció de polir i afinar el seu diccionari. Amb aquesta finalitat, s’analitza l’exemplar de la novel·la —en dos volums— que Sagarra va dedicar a Fabra, que conté 753 paraules subratllades, que es corresponen amb 666 de diferents, en contrast amb el DGLC, per intentar determinar l’impacte que la novel·la va tenir en l’obra lexicogràfica de Fabra. Amb aquest objectiu, es classifiquen les paraules segons el seu procés de formació, s’identifica si són neologismes lexicogràfics respecte del DGLC, i es contrasten, així mateix, amb altres obres lexicogràfiques coetànies. El resultat de l’anàlisi conclou que és versemblant pensar que Fabra va fer una lectura de la novel·la des d’una perspectiva lexicogràfica, amb l’objectiu de complementar o verificar algunes paraules i els seus usos.
The Diccionari general de la llengua catalana [General Dictionary of Catalan Language, abbreviated in Catalan as DGLC], a work by Pompeu Fabra published in 1932 which took him slightly over six years to make, is filled with examples that have no indication of filiation, and colon (2007) asserts that they were written ad-hoc. However, ginebRa & solà (2007) state that there are examples in the DGLC taken from specific literary sources and suggest that there are still more from other literary texts. Based on this premise, this article shows how Vida privada [Private Life] (1932) by Josep M. de Sagarra was probably read by the lexicographer with the intention of polishing and refining his dictionary. Thus, we study the copy of the novel —in two volumes— that Sagarra dedicated to Fabra, which contains 753 underlined words that correspond to 666 different ones. To try to determine the impact that the novel had on Fabra’s lexicographical work, these 666 words are clas-sified according to their word formation process, checked in the DGLC to determine if they are lexicographic neologisms and also searched for in other contemporary lexicographic works. As a result of this analysis, we conclude that it is not only likely but also credible to think that Fabra read the novel from a lexicographical perspective with the aim of verifying some meanings and uses as well as complementing the entries in his dictionary.
