En el seno de las narrativas más recientes, Lina Meruane y Fernanda Melchor han desarrollado en sus obras nuevos puntos de mira y nuevas poéticas del cuerpo abyecto resistente. Sus novelas abordan la comprensión de las cuerpas cerca de la capacidad política que habita en ellas como resultado de los mecanismos de control, poder y violencia que las atraviesan, pero también de las luchas que desafían el poder dominante. Este trabajo plantea el análisis de Temporada de huracanes (2017) y Fruta podrida(2007) desde un enfoque comparativo con el propósito de hallar el diálogo que establecen entre disidencia, abyección y escritura. Las dos obras ponen de manifiesto discursos de resistencia frente a la normativización de los cuerpos a través de sus personajes femeninos y de una escritura disidente que encuentra diferentes estrategias de enunciación para desafiar cualquier orden normativo.
Within the most recent narratives, Lina Meruane and Fernanda Melchor have developed new points of view and new poetics of the abject body in their works. Their novels address the understanding of the bodies close to the political capacity that inhabits them as a result of the mechanisms of control, power and violence that traverse them, but also of the struggles that challenge the dominant power. This paper analyses Temporada de huracanes (2017) and Fruta podrida(2007) from a comparative approach in order to find the dialogue they establish between dissidence, abjection and writing. The two works reveal discourses of resistance to the normativisation of bodies through their female characters and dissident writing, which finds different strategies of enunciation to challenge any normative order.
En el context de les narratives més recents, Lina Meruane i Fernanda Melchor han desenvolupat en les seves obres nous punts de vista i noves poètiques sobre el cos abjecte i resistent. Les seves novel·les aborden la comprensió de les cuerpasa prop de la capacitat política que hi habita com a resultat dels mecanismes de control, poder i violència que les travessen, però també de les lluites que desafien el poder dominant. Aquest treball planteja l’anàlisi de Temporada de huracanes(2017) i Fruta podrida (2007) des d’un punt de vista comparatiu, amb el propòsit d’encontrar el diàleg que estableixen entre dissidència, abjecció i escriptura. Ambdues obres posen de manifest discursos de resistència front a la normativització dels cossos a través dels seus personatges femenins i d’una escriptura dissident, que troba diferents estratègies d’enunciació per a desafiar qualsevol ordre normatiu.