Renée Lafont ha sido relegada al olvido a pesar de su contribución a las relaciones literarias entre España y Francia. Su papel dentro de un mundo académico mayoritariamente masculino fue esencial, destacando en los estudios del mundo clásico, especialmente helenístico. Sus investigaciones abarcaron desde el análisis de preposiciones griegas clásicas hasta estudios profundos de manuscritos antiguos, como el Digenis Akritas del Monasterio de El Escorial. La dedicación de Lafont a estudios complejos y su capacidad para interpretar textos difíciles reflejan su profunda erudición. Con el tiempo, se convirtió en la traductora más importante de Blasco Ibáñez al francés, guardó una estrecha relación con el pintor Joaquín Sorolla y fue la primera periodista fusilada en suelo español por el bando sublevado en la guerra civil española. A pesar de su importancia y su esfuerzo por preservar la literatura clásica, no existe ningún estudio hasta la fecha sobre esta primera formación dentro del campo de la filología clásica, que explica el difícil camino de una mujer a principios del siglo xx en la academia francesa y española, una laguna que este artículo pretende subsanar.
Renée Lafont ha sigut relegada a l’oblit malgrat la seva contribució a les relacions literàries entre Espanya i França. El seu paper dins d’un món acadèmic majoritàriament masculí va ser essencial, i hi va destacar en els estudis del món clàssic, especialment hel·lenístics. Les seves investigacions van abastar des de l’anàlisi de preposicions gregues clàssiques fins a estudis profunds de manuscrits antics, com el Digenis Akritas del Monestir de l’Escorial. La dedicació de Lafont a estudis complexos i la seva capacitat per interpretar textos difícils reflecteixen la seva profunda erudició. Amb el temps, es va convertir en la traductora més important de Blasco Ibáñez al francès, va tenir una estreta relació amb el pintor Joaquín Sorolla i va ser la primera periodista afusellada en territori espanyol pel bàndol revoltat a la guerra civil espanyola. Tot i la seva importància i l’esforç que esmerçà a l’hora de preservar la literatura clàssica, fins avui no hi ha cap estudi sobre la formació de l’autora dins del camp de la filologia clàssica, que expliqui el difícil camí d’una dona a principis del segle XX a l’acadèmia francesa –i l’espanyola–, una llacuna que aquest article pretén reparar.
Renée Lafont has largely been forgotten, despite her contributions to literary relations between Spain and France. Her role in a male-dominated academic world was crucial. She excelled in classical studies, especially in Hellenistic scholarship. Her research covered a wide range, from analyzing classical Greek prepositions to studying ancient manuscripts like the Digenis Akritas from the Monastery of El Escorial. The dedication of Lafont to complex topics and her ability to interpret difficult texts reflect her deep knowledge. Over time, she became the leading translator of Blasco Ibáñez into French. She also maintained a close relationship with the painter Joaquín Sorolla. Lafont was the first journalist to be executed by the rebel faction during the Spanish Civil War. Despite her importance, no study has yet explored her early training in classical philology. This background shows the challenges women faced in early 20th-century French and Spanish academia. This article seeks to shed light on that overlooked aspect of her life and work.