Madrid, España
La figura de Fanny Rabel es el tema central de este artículo, cuyo fin es investigar su discurso de denuncia social tras su arribo a México en 1938 huyendo de una Europa amenazante para los judíos debido al ascenso del nazismo. La trayectoria de Rabel es enteramente mexicana; se inserta en el tejido artístico del país, trabaja varios estilos como el realismo y el expresionismo, y aprende junto a Diego Rivera, Frida Kahlo y Siqueiros. Sin embargo, en este artículo profundizaremos en el lenguaje de denuncia que desarrolla y que fue calificado como “humanismo” y “pintura social”. La artista refleja sus preocupaciones y temores sociales, al mismo tiempo que se compromete con la causa solidaria.
La figura de Fanny Rabel és el tema central d’aquest article, l’objectiu del qual és investigar el discurs de denúncia social que la caracteritzà després de la seva arribada a Mèxic, l’any 1938, tot fugint d’una Europa amenaçadora per als jueus a causa de l’ascens del nazisme. La trajectòria de Rabel és completament mexicana: s’insereix en el teixit artístic, treballa diversos estils, com ara el realisme i l’expressionisme, i aprèn al costat de Diego Rivera, Frida Kahlo i Siqueiros. Tanmateix, en aquest article aprofundim en el llenguatge de denúncia que desenvolupa i que fou qualificat d’ “humanisme” i “pintura social”. L’artista hi reflecteix les seves preocupacions i temors socials, alhora que es compromet amb la causa solidària.
The figure of Fanny Rabel is the central theme of this article, the aim of which is to investigate her discourse of social denunciation after her arrival in Mexico in 1938, fleeing from a Europe that was threatening Jews due to the rise of Nazism. Rabel's trajectory is entirely Mexican, she became part of the artistic fabric, working in various styles such as realism and expressionism, and learning alongside Diego Rivera, Frida Kahlo and Siqueiros. In this article, however, we will delve deeper into the language of denunciation that she developed and which was described as ‘humanism’ and ‘social painting’. The artist reflects her social concerns and fears, while at the same time committing herself to the cause of solidarity.