Acceso usuarios
Maravillas Moreno Amor
La creación de proyectos que permitieran el diálogo entre intelectuales y artistas del exilio y del interior se hizo necesaria para lograr la supervivencia y el desarrollo de la cultura catalana reprimida por el régimen franquista. En este artículo partimos de un acercamiento a la revista Pont Blau para mostrar que en sus páginas se constituyó una verdadera red dialógica entre escritoras que se encontraban en muy diferente coyuntura. Bien desde la península o bien desde sus países de acogida en el exilio, las contribuciones de estas mujeres, pertenecientes tanto a la primera como a la segunda generación del exilio, muestran que sus preocupaciones respondían a la misma voluntad de resistencia. Para ejemplificarlo, se examinan dos aportaciones paradigmáticas de este puente interexílico e intergeneracional: “Lluita”, de la escritora catalana insiliada Maria Dolors Orriols y “Diferència”, de la exiliada de segunda generación en México Maruxa Vilalta.
The creation of projects that allowed for dialogue between intellectuals and artists in exile and in the interior became necessary for the survival and development of Catalan culture repressed by the Franco regime. In this article, we begin with an approach to the journal Pont Blau to demonstrate that, within its pages, a genuine dialogical network was established among women writers who found themselves in vastly different situations. Whether from the peninsula or from their host countries in exile, the contributions of these women, who belonged to both the first and second generations of exile, show that their concerns reflected a shared desire to resist. To exemplify this, two paradigmatic contributions of this inter-exilic and inter-generational bridge are examined: “Lluita”, by the Catalan writer, Maria Dolors Orriols, and “Diferència”, by the second-generation exile in Mexico, Maruxa Vilalta.
La creació de projectes que permetessin el diàleg entre intel·lectuals i artistes de l’exili i de l’interior es va fer necessària a l’hora d’assolir la supervivència i el desenvolupament de la cultura catalana reprimida pel règim franquista. En aquest article, partim d’un apropament a la revista Pont Blau per a mostrar que, en les seves pàgines, s’establí una veritable xarxa dialògica entre escriptores que es trobaven en una conjuntura molt diferent. Bé des de la península o bé des dels seus països d’acollida a l’exili, les contribucions d'aquestes dones, pertanyents tant a la primera com a la segona generació de l’exili, mostren que les seves preocupacions responien a la mateixa voluntat de resistència. Per exemplificar-ho, s’examinen dues aportacions paradigmàtiques d’aquest pont interexílic i intergeneracional: “Lluita”, de l’escriptora catalana insiliada Maria Dolors Orriols, i “Diferència”, de l’exiliada de segona generació a Mèxic Maruxa Vilalta.
