El artículo examina la crónica/memoria de Sabina Berman La bobe, donde la escritora mexicana entreteje las experiencias migratorias judías intergeneracionales a través de la relación entre tres generaciones de mujeres. La perspectiva analítica se centra en su aproximación al exilio y la herencia cultural. El artículo introduce dos movimientos conceptuales clave, “praxis erótica” y “kinopoética” para transformar la manera tradicional en que se conceptualiza el desplazamiento y la migración. A través del marco teórico del materialismo cinético de Thomas Nail, el texto demuestra cómo la obra de Berman privilegia el movimiento como principio generativo. Esto se ejemplifica a través de su estilo narrativo, que oscila entre una perspectiva trágica y una cómica, manteniendo una tensión productiva. En última instancia, el artículo argumenta que Berman desafía las narrativas migratorias tradicionales y ofrece alternativas creativas mediante la comedia y una lógica femenina, reimaginando el exilio como un proceso vital e imaginativo. Más allá de la obra de Berman, esta aproximación articula una nueva forma de conceptualizar las relaciones migratorias y las poéticas interexílicas basadas en el paradigma del movimiento y el erotismo.
This article examines Sabina Berman’s chronicle/memoir La bobe, where the Mexican author interweaves intergenerational Jewish migration experiences through the relationships between three generations of women. The focus is on her approach to exile and cultural heritage. By introducing two key conceptual movements “erotic praxis” and “kinopoetics”, the article aims to transform the traditional understanding of displacement and migration. Drawing on Thomas Nail’s theoretical framework of kinetic materialism, it demonstrates how Berman’s work privileges movement as a generative principle. This is exemplified through her narrative style, which oscillates between tragic and comic perspectives, maintaining a productive tension. Ultimately, the article argues that Berman challenges traditional migration narratives by offering creative alternatives through comedy and a feminine logic, reframing exile as a vital, imaginative process. Beyond Berman, this approach articulates a new way of understanding interexilic and migratory relationships and poetics based on the paradigm of movement and eroticism.
L’article examina la crònica/memòria de Sabina Berman La bobe, en què l’escriptora mexicana entreteixeix les experiències migratòries jueves intergeneracionals a través de la relació entre tres generacions de dones. La perspectiva analítica es centra en la seva aproximació a l’exili i l’herència cultural. L’article introdueix dos moviments conceptuals clau: “praxis eròtica” i “kinopoètica”, per a transformar la manera tradicional amb la qual es conceptualitza el desplaçament i la migració. A través del marc teòric del materialisme cinètic de Thomas Nail, el text demostra com l’obra de Berman privilegia el moviment com a principi generatiu. Tot plegat s’exemplifica a través del seu estil narratiu, que oscil·la entre una perspectiva tràgica i còmica, i que manté una tensió productiva. A l’últim, l’article argumenta que Bergman desafia les narratives migratòries tradicionals i ofereix alternatives creatives mitjançant la comèdia i una lògica femenina, tot reimaginant l’exili com un procés vital i imaginatiu. Més enllà de l’obra de Berman, aquesta aproximació articula una nova forma de conceptualitzar les relacions i les poètiques interexilíaques basades en el paradigma del moviment i l’erotisme.