Acceso usuarios
Miguel Martín Echarri, Rocío Quintanilla López Tafall
Frente a la idea de que el acento extranjero no requiere tratamiento en el aula de ELE si no genera problemas de comunicación, nuestra hipótesis fue que la comprensibilidad de los enunciados de hablantes con acento extranjero se vería más afectada por el ruido que la de hablantes nativos. Para validarla se realizaron pruebas de percepción auditiva con jueces hispanohablantes no expertos y profesores de ELE, aplicando análisis estadísticos de normalidad (Shapiro-Wilk), comparación de grupos (Mann-Whitney U), análisis de la varianza (ANOVA) y correlación (Spearman). Los resultados muestran que las producciones con acento extranjero experimentan una reducción significativa en su comprensibilidad cuando se superpone ruido, especialmente en la primera escucha. Además, mientras en la evaluación de aprendientes de español hubo una correlación moderada entre jueces hispanohablantes no expertos y profesores de ELE, en la evaluación de hablantes nativos no se encontró correlación, lo que indica diferencias en los criterios de evaluación según la experiencia lingüística de los jueces. Ello confirma empíricamente el impacto del acento extranjero en la comprensibilidad en condiciones adversas e identifica diferencias significativas en la percepción del acento entre expertos y no expertos en ELE.
Against the idea that a foreign accent does not require attention in the Spanish as a Foreign Language (ELE) classroom unless it causes communication issues, our hypothesis was that the comprehensibility of statements from speakers with a foreign accent would be more affected by noise than that of native speakers. To validate this, auditory perception tests were conducted with non-expert Spanish-speaking judges and ELE teachers, applying statistical analyses of normality (Shapiro-Wilk), group comparison (Mann-Whitney U), variance analysis (ANOVA), and correlation (Spearman). The results show that productions with a foreign accent experience a significant reduction in comprehensibility when noise is present, especially after the first listening. Additionally, while there was a moderate correlation between non-expert Spanish-speaking judges and ELE teachers in the evaluation of Spanish learners, no correlation was found in the evaluation of native speakers, indicating differences in evaluation criteria based on the judges' linguistic experience. This empirically confirms the impact of the foreign accent on comprehensibility under adverse conditions and identifies significant differences in the perception of the accent between experts and non-experts in ELE.
Davant la idea que l'accent estranger no requereix tractament a l'aula d'ELE si no genera problemes de comunicació, la nostra hipòtesi va ser que la comprensibilitat de les enunciacions de parlants amb accent estranger es veuria més afectada pel soroll que la dels parlants nadius. Per validar-la es van realitzar proves de percepció auditiva amb jutges hispanoparlants no experts i professors d'ELE, aplicant anàlisis estadístiques de normalitat (Shapiro-Wilk), comparació de grups (Mann-Whitney U), anàlisi de la variància (ANOVA) i correlació (Spearman). Els resultats mostren que les produccions amb accent estranger experimenten una reducció significativa en la seva comprensibilitat quan es superposa soroll, especialment en la primera escolta. A més, mentre que en l'avaluació d'aprenents d'espanyol hi va haver una correlació moderada entre jutges hispanoparlants no experts i professors d'ELE, en l'avaluació de parlants nadius no es va trobar correlació, la qual cosa indica diferències en els criteris d'avaluació segons l'experiència lingüística dels jutges. Això confirma empíricament l'impacte de l'accent estranger en la comprensibilitat en condicions adverses i identifica diferències significatives en la percepció de l'accent entre experts i no experts en ELE.
