Acceso usuarios
Gemma Bartolí Masons
This paper analyses the role of Ramon D. Perés in literary criticism by tracing his newspaper articles since 1883, as well as his speeches and prologues, with the goal of identifying the main functions he assigns to this discipline. These include recognising first the necessary role of “art as medicine” to help any kind of literature flourish, bringing to the fore those authors who might otherwise go unnoticed, and mediating between readers and literary works. To this end, he calls for constructive and respectful criticism, always based on honesty, while giving authors with potential the chance to improve. Perés also observes that skilled literary critics are scarce, mostly due to the fact the that they are not objective —although he admits also having been partial on more than one occasion. Despite this, Perés became one of the most influential critics at the turn of the twentieth century and one of the first to advocate for the discipline, putting it into practice while following, to a greater or lesser extent, his own views on it.
Aquest article es proposa analitzar elpaper que Ramon D. Perés atorga a la crítica literària, tot resseguint els seus articles a la premsa des de 1883, els seus discursos i els seus pròlegs. Es vol observar quines són les funcions principals que assigna a aquesta disciplina, que passen, en primer lloc, per reconèixer-li un paper necessari de “medicina de l’art” per ajudar a prosperar qualsevol literatura, com també per donar a conèixer aquells autors que passen més desapercebuts, a més de fer d’intermediari entre el lector i l’obra. Per això reclama una crítica constructiva i respectuosa, escrita sempre des de la sinceritat però amb la voluntat de fer millorar els autors als quals veu més possibilitats. Perés constata també una manca de crítics literaris vàlids, que alhora va relacionada amb una falta d’imparcialitat entre els que la practiquen, a la qual fins i tot ell no pot evitar de caure en alguna ocasió. Tot i així, esdevé un dels crítics més influents del tombant de segle XIX–XXi un dels pioners a reivindicar la disciplina i a portar-la a la pràctica seguint, en més o menys mesura, els postulats que ell mateix proposa.
