Acceso usuarios
Bárbara Marqueta Gracia
En castellà, els substantius femenins que comencen amb una /a/ tònica, com arma ‘arma’ i asa ‘nansa’, no es combinen amb l’article estàndard la i una, sinó amb les variants el i un. Aquest article se centra en les variants no normatives observades en paraules morfològicament complexes, com els substantius prefixats (el microalga) i els diminutius (un alita). La hipòtesi és que el que fa possible aquestes variants és la condició d’adjunt dels prefixos i els sufixos diminutius. En concret, proposo que els adjunts no indueixen obligatòriament la reassignació de les formes estàndard la i una, com ho faria un nucli, perquè poden ser ajuntats tardanament (late-merged).
In Spanish, feminine singular nouns beginning with a stressed /a/, such as arma ‘weapon’ and asa ‘handle’, do not take the standard article forms la and una, but el and un. This paper examines the non-standard uses of el and un observed in morphologically complex words, such as prefixed nouns (el microalga) and diminutives (un alita). The hypothesis is that what makes these variants possible is the adjunct status of prefixes and diminutive suffixes. It is claimed that adjuncts do not obligatorily trigger the reassignment of standard forms la and una, like a head would, because they can be late-merged.
