Acceso usuarios
[1]
Reino Unido
This paper argues against the LF-Copy VP-ellipsis model in Oku (1998) and for a PF-deletion approach. Simplex (SE) anaphor data from Thai is used to show that long-distance person blocking patterns are incompatible with elided content being copied in at the interface, post-agreement. This analysis adopts Reuland’s (2011) φ-feature agreement approach to SE-anaphor valuation, with Giblin’s (2015) modifications for long-distance anaphors (LDAs). It is shown that positions where Reuland’s account predicts valuation via φ-feature agreement do not licence Vehicle Change (VC), the phenomenon where interpretations of elided elements would require different anaphora in overt counterparts. In LDA blocking contexts it can be seen that SE-anaphors must be valued independently of each other. This interaction in syntax between overt and elided material is only possible under a PF deletion analysis. This has consequences for analyses of ellipsis and reconstruction, as well as the more general division of labour between interfaces.
Aquest article presenta arguments en contra del model d’el·lipsi del SV com a Còpia a FL (LF) proposat per Oku (1998) i a favor d’un enfocament basat en l’elisió a la FF (PF). A partir de les dades d’anàfores-SE simples del tailandès es demostra que els patrons de bloqueig de persona a llarga distància són incompatibles amb la inserció d’una còpia del contingut elidit a la interfície després de la concordança. Aquesta anàlisi adopta l’enfocament de la concordança de trets-φ per a l’assignació de valor de les anàfores-SE de Reuland (2011), amb les modificacions de Giblin (2015) per anàfores a llarga distància. Es demostra que les posicions en què l’enfocament de Reuland prediu l’assignació de valors mitjançant la concordança de trets-φ no permeten el canvi de vehicle (Vehicle Change, VC), el fenomen en què les interpretacions d’elements elidits requeririen anàfores diferents en els seus equivalents no elidits. En contextos de bloqueig d’anàfores a llarga distància es pot observar que les anàfores-SE han de rebre un valor de manera independent l’una de l’altra. La interacció que s’observa entre material visible i material elidit a la sintaxi només és possible sota una anàlisi d’elisió a la FF. Això té conseqüències per a les anàlisis de l’el·lipsi i la reconstrucció, així com en general per a la divisió del treball entre interfícies.
