Acceso usuarios
A finals del segle XX, el sistema tradicional de producció de farina a Girona va experimentar un procés de modernització important dins dels avenços tecnològics més amplis de la indústria agroalimentària. La introducció dels molins de rodets, conegut com a sistema austrohongarès, va impulsar la pro-ducció i va fomentar la creació de noves empreses, cosa que va conduir a una expansió industrial sostinguda. Figures clau com Josep Ensesa, Alfons Teixidor i el terratinent Lluís Salvador van tenir un paper crucial en aquesta transformació. Van reinvertir els beneficis dels seus negocis en béns immobles i van encarregar a l’arquitecte Rafael Masó i Valentí el disseny d’edificis que projectaven el seu poder econòmic i prestigi social.Avui dia, el llegat arquitectònic de la farinera i de la Casa Teixidor s’ha integrat a la infraestructura cultural de Girona, mentre que la farinera Maria Auxiliadora de la Creueta continua sent una oportunitat pendent per a la preservació del patrimoni.Aquest article examina l’evolució d’aquests molins de farina i les residències associades, des del seu ús industrial inicial pas-sant per períodes d’abandonament fins a la seva rehabilitació actual com a espais culturals. Destaca la continuïtat simbòlica d’aquestes estructures com a testimonis de l’impuls emprenedor de principis del segle XX, la modernitat arquitectònica i la integració urbana. En el cas de la Creue-ta, la seva preservació ens ofereix la possibilitat de conservar la memòria viva de l’emprenedoria. La seva presència, al costat de l'antiga via del tren, ara via verda, guarda potencialitats pendents d'explorar.
At the end of the 20th century, the traditi-onal flour production system in Girona underwent a significant modernization process within the broader technological advancements of the agri-food industry. The introduction of roller mills, known as the Austro-Hungarian system, boosted production and fostered the creation of new companies, leading to sustained industrial expansion. Key figures such as Josep Ensesa, Alfons Teixidor, and landowner Lluís Salvador played crucial roles in this transformation. Their businesses reinvested profits into real estate and commissioned architect Rafael Masó i Valentí to design buildings that projected their economic power and social prestige.Today, the architectural legacy of the Teixi-dor and Ensesa flour mills and Casa Teixidor has been integrated into Girona’s cultural infrastructure, while the Farinera Maria Auxiliadora at La Creueta remains a pending opportunity for heritage preservation.This paper examines the evolution of these flour mills and associated residences, from heir initial industrial use through periods of abandonment to their current rehabili-tation as cultural spaces. It highlights the symbolic continuity of these structures as testimonies of early 20th-century entre-preneurial drive, architectural modernity, and urban integration. In the case of La Creueta, its ongoing preservation offers a living memory of rural entrepreneurship and untapped potential linked to Girona’s greenway network
