Acceso usuarios
Narcís Soler i Masferrer, Joaquim Soler i Subils, Isaac Rufí Casals, Juliá Maroto i Genover
La troballa casual feta per Pere Alsius el 1868 a la Bora Gran d’en Carreras de Serinyà (Pla de l’Estany) del que li semblà un tros de banya de ren cridà l’atenció de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. També interessà Édouard Harlé, qui el 1882 va fer la primera excavació paleolítica a Catalunya. Finalment resultà que no era un tros de banya, sinó d’una costella d’un altre animal. Així i tot, al cap d’uns anys Pere Alsius va poder demostrar que a la Bora Gran hi havia realment restes de ren, encara que només representades per trossos de banya. La presència d’aquest animal a la Catalunya del sud dels Pirineus ha estat al llarg de la prehistòria inexistent o rara, igual que la d’altres animals de clima molt fred.
The chance discovery made by Pere Alsius in 1868 in the Bora Gran d’en Carreras de Seri-nyà of what he thought was a piece of reindeer antler caught the attention of the Royal Aca-demy of Sciences and Arts of Barcelona. It also interested Édouard Harlé, who in 1882 carri-ed out in the Bora Gran the first Palaeolithic excavation in Catalonia. It eventually turned out that it was not a piece of antler, but a rib from another animal. After a few years, Pere Alsius was able to demonstrate that there were indeed reindeer remains in the Bora Gran, alt-hough only represented by pieces of antler. The presence of this animal in Catalonia south of the Pyrenees has been non-existent or rare throughout prehistory, just like that of other animals of very cold climates.
