Acceso usuarios
Jorge Marín Blanco
El presente artículo se propone ofrecer una lectura del epistolario de Juan María Capitán mediada por las técnicas de análisis y visualización de redes sociales (SNA). A través de la construcción de un grafo de red dirigido se identifican 27 nodos y 121 vínculos que reflejan la agencia del autor en un entorno de erudición decimonónica. El estudio permite detectar comunidades o subgrupos así como intermediarios en el contexto del epistolario. Para este análisis se ha empleado el algoritmo de distribución ForceAtlas2 y se han examinado parámetros como la densidad, diámetro y modularidad, demostrando el potencial heurístico de estas herramientas incluso cuando trabajamos con corpus de dimensiones limitadas.
Aquest article proposa oferir una lectura de l'epistolari de Juan María Capitán mediada per les tècniques d'anàlisi i visualització de xarxes socials (SNA). A través de la construcció d'un graf de xarxa dirigit s'hi identifiquen 27 nodes i 121 vincles que reflecteixen l'agència de l'autor en un entorn d'erudició vuitcentista. L'estudi permet detectar comunitats o subgrups i intermediaris en el context de l'epistolari. Per a aquesta anàlisi s'ha fet servir l'algorisme de distribució ForceAtlas2 i s'han examinat paràmetres com la densitat, el diàmetre i la modularitat, demostrant el potencial heurístic d'aquestes eines fins i tot quan treballem amb corpus de dimensions limitades.
This article aims to offer a reading of the epistolary corpus of Juan María Capitán through the lens of social network analysis (SNA) and visualisation techniques. By constructing a directed network graph, the study identifies 27 nodes and 121 ties that reflect the author’s agency within a nineteenth-century scholarly environment. The analysis enables the detection of communities as well as intermediaries within the context of the correspondence, situating the author's life within a set of local and even nationally connected networks. The ForceAtlas2 layout algorithm is used for the visualisation, and key parameters such as density, diameter, and modularity are assessed, demonstrating the usefulness of these methods even when applied to relatively small corpora.
