Acceso usuarios
[1]
;
Herrera Álvarez, Ángel
[1]
Sevilla, España
La recepción de la narrativa de Brigitte Reimann ha experimentado en los últimos años impulsos renovados en Alemania y España. Dentro de su obra literaria, la correspondencia con Hermann Henselmann resulta de interés por su valor como testimonio directo sobre la RDA. En un período donde, con sus contradicciones, se fomentó especialmente la relación entre arte y sociedad, las cartas se suman a un proceso de escritura en el que se observa la evolución de Reimann y su desencanto con respecto al optimismo inicial de sus primeras obras. Junto con la relación entre ficción y realidad y la conexión intertextual con Franziska Linkerhand, se analizará, a partir de conceptos del género epistolar, la construcción del yo narrativo femenino y del papel de la palabra en Reimann como espacio de subversión frente al discurso dominante.
La recepció de la narrativa de Brigitte Reimann ha experimentat en els darrers anys impulsos renovats a Alemanya i Espanya. Dins la seua obra literària, la correspondència amb Hermann Henselmann és interessant pel seu valor com a testimoni directe sobre la RDA. En un període on, amb les seues contradiccions, es va fomentar especialment la relació entre art i societat, les cartes se sumen a un procés d'escriptura en què s'observa l'evolució de Reimann i el seu desencís pel que fa a l'optimisme inicial de les primeres obres. Juntament amb la relació entre ficció i realitat i la connexió intertextual amb Franziska Linkerhand, s'analitzarà, a partir de conceptes del gènere epistolar, la construcció del jo narratiu femení i del paper de la paraula en Reimann com a espai de subversió davant del discurs dominant.
The reception of Brigitte Reimann’s narrative work has experienced renewed interest in recent years, both in Germany and in Spain. Within her literary trajectory, the correspondence she maintained with Hermann Henselmann is of particular interest due to its value as a direct testimony of life in the GDR. In a period marked by contradictions, yet characterized by an emphasis on the relationship between art and society, the letters form part of a broader writing process in which Reimann’s evolution and growing disillusionment with the initial optimism of her early works can be traced. Alongside the relationship between fiction and factuality, and the intertextual connection with Franziska Linkerhand, this study will analyze,through concepts drawn from the epistolary genre, the construction of the female narrative self and the role of language in Reimann’s work as a space of subversion.
