Alicante, España
El estudio reflexiona sobre el auge del género de las biografías devotas en la edad moderna, es decir, vidas de hombres y mujeres ilustres en virtud que no habían sido canonizados. Este género, estrechamente vinculado con la hagiografía reformada, tuvo una gran aceptación en los últimos decenios del siglo XVI y, sobre todo, en el XVII. Como veremos, diversos factores contribuyeron al éxito de este tipo de escrito devoto y no todos de carácter religioso: también confluyeron el creciente interés por la lectura de biografías, muy extendido en la época, y la voluntad de sacralizar el territorio. Para abordar la cuestión, me referiré a los santorales más difundidos en Cataluña a inicios del Seiscientos que incluían biografías devotas: los Flos Sanctorum reformados de Alonso de Villegas y de Pedro de Ribadeneira (S. J.), y el santoral catalán de Antoni Vicenç Domènec (O. P.), a la vida y obra del cual dedicaré una atención especial.
A l’estudi es reflexiona sobre l’auge a l’edat moderna del gènere de les biografies devotes de venerables, és a dir, vides d’homes i dones il·lustres en virtut que no havien sigut canonitzats. Aquest gènere, estretament vinculat a l’hagiografia reformada, tingué una gran acceptació en els darrers decennis del segle XVI i, sobretot, al XVII. Com veurem, diversos factors van contribuir a l’èxit d’aquest tipus d’escrit devot, i no tots de caràcter estrictament religiós: també hi confluiren el creixent interès per la lectura de biografies, molt estès en l’època, i la voluntat de sacralitzar el territori. Per abordar la qüestió, m’hi referiré als santorals més difosos a l’època en la Catalunya d’inicis del Sis-cents que incloïen biografies devotes: els Flos sanctorum reformats d’Alonso de Villegas i de Pedro de Ribadeneira (S.J.), i el santoral català d’Antoni Vicenç Domènec (O.P.), a la vida i obra del qual dedicaré una atenció especial.
This study examines the rise of the genre of devotional biographies of venerables in the Modern Age, that is, the lives of men and women illustrious for their virtue who had not been canonized. This genre, closely linked to reformed hagiography, gained widespread acceptance in the late sixteenth century and, especially, in the seventeenth century. As we will see, several factors contributed to the success of this type of devotional writing, not all of which were strictly religious: the widespread taste for reading biographies at the time and the interest in the sacralization of territory also played a significant role. To address this issue, I will analyze the most widely circulated santorals in early seventeenth-century Catalonia that included devotional biographies: the reformed Flos Sanctorum of Alonso de Villegas and Pedro de Ribadeneira (S.J.), as well as the Catalan compilation by Antoni Vicenç Domènec (O.P.), to whose life and work I will devote special attention.