Barcelona, España
Gregorio Mayans y Siscar (Oliva, 1699-1781) expone su pensamiento literario en las vidas que dedica a Antonio de Solís, Miguel de Cervantes, Luis de León y Virgilio. Entre una biografía y otra, sin embargo, cambia el propósito, el personaje y la estructura y, por lo tanto, también las ideas estéticas que pondera, los lugares en que escoge presentarlas y el espacio que les destina. El artículo examina estas variaciones en la forma y la función de la poética con la voluntad, realmente, de poner en relieve la constante que esconden: las vidas de escritores de Maians son siempre vehículo de teoría literaria clasicista.
Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699-1781) exposa el seu pensament literari en les vides que dedica a Antonio de Solís, Miguel de Cervantes, Luis de León i Virgili. Entre una biografia i altra, però, canvien el propòsit, el personatge i l’estructura i, per tant, també les idees estètiques que s’hi ponderen, els llocs on s’escull de presentar-les i l’espai que se’ls destina. L’article examina aquestes variacions en la forma i la funció de la poètica amb la voluntat, tanmateix, de posar en relleu la constant que amaguen: les vides d’escriptors de Maians són sempre vehicle de teoria literària classicista.
Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699-1781) sets forth his literary theory in the lives he dedicates to Antonio de Solís, Miguel de Cervantes, Luis de León, and Virgil. The purpose, character and structure change from one biography to another and, therefore, the aesthetics, the places where they are presented, and the space they occupy vary as well. This paper examines the differences in the form and function of poetics with the objective, however, of highlighting an underlying theme: Maians’ lives of poets are always a vehicle for classicist literary theory.