Acceso usuarios
Adrián Izquierdo
Gran parte de las vidas de poetas que llegaron a España entre los siglos XV y XVII siguen los modelos antiguos, extrayendo datos y acontecimientos dispersos de textos en otras lenguas o traduciéndolos, reescribiéndolos y adaptándolos, principalmente del latín y del italiano, para adecuarse a los principios constructivos y los rasgos literarios del género de las vitae poetarum. A partir del estudio de un número representativo de biografías de poetas traducidas al español, este artículo establece algunas afinidades entre la escritura biográfica en la Edad Moderna y la práctica humanística de la traducción, en particular los métodos de la primera para trasladar al papel la trayectoria vital y literaria de individuos ilustres del pasado y las estrategias traductológicas de la segunda para actualizar las vitae en un nuevo contexto cultural y lingüístico. El artículo, que destaca la labor filológica de estos biógrafos-traductores, analiza algunos de los aspectos discursivos más repetidos del género que revelan algunas ideas fundamentales sobre la recepción de autores antiguos y modernos e ilustran la permeabilidad entre traducción y creación biográfica en la que la primera fue un taller de aprendizaje para la constitución de un canon propio de vidas de autores españoles.
Gran part de les vides de poetes que van arribar a Espanya entre els segles XV i XVII segueixen els models antics, extraient dades i esdeveniments dispersos de textos en altres llengües o traduint-los, reescrivint-los i adaptant-los, principalment del llatí i de l’italià, per tal d’adequar-se als principis constructius i característiques literàries del gènere de les vitae poetarum. A través de l’estudi d’un nombre representatiu de biografies de poetes traduïdes al castellà, el present article estableix algunes afinitats entre l’escriptura biogràfica a l’edat moderna i la pràctica humanística de la traducció, particularment els mètodes de la primera per traslladar en paper la trajectòria vital i literària d’individus il·lustres del passat i les estratègies traductològiques de la segona per tal d’actualitzar les vitae en un nou context cultural i lingüístic. L’article, que destaca la tasca filològica d’aquests biògrafs-traductors, analitza alguns dels aspectes discursius més repetits del gènere que manifesten algunes idees fonamentals sobre la recepció d’autors antics i moderns i, a més a més, il·lustren la permeabilitat entre traducció i creació biogràfica en què la primera fou un taller d’aprenentatge per la constitució d’un cànon propi de vides d’autors espanyols.
Many biographies of poets written in Spanish between the fifteenth and seventeenth centuries follow ancient models, drawing on scattered references and facts extracted from texts in other languages. These biographies were often translated, rewritten, and adapted —mainly from Latin and Italian— gradually shaping the essential literary features of the vitae poetarum genre. Based on a representative corpus of biographies of writers translated into Spanish, this article explores the affinities between biographical writing in the early modern period and the humanist practice of translation. It highlights how biography and translation shared methods for shaping the lives and literary achievements of illustrious figures from the past into cohesive narratives, and how translators used various strategies to update these lives for new cultural and linguistic contexts. Focusing on the philological work of biographer-translators within the context of early modern humanistic practices, the article also focuses on some of the recurring discursive elements of the genre. These elements illuminate key ideas about the reception of both ancient and contemporary authors and reveal how the fluid interplay between translation and biographical creation shaped the canon of Spanish authors’ lives.
