Vanessa Palomo Berjaga, Dídac Pujol 
Aquest article explora la importància de les olors en El quadern gris de Josep Pla. A partir d’un buidatge dels mots relacionats amb l’olfacte, s’analitza la varietat i riquesa del vocabulari olfactiu, així com la seva funció estilística en la construcció d’atmosferes, la definició de personatges, l’evocació de records, la transmissió d’emocions, l’expressió de judicis morals i la construcció d’una realitat literària complexa i profundament subjectiva. Les diferències entre els dietaris de 1918-1919 i el llibre de 1966 revelen l’ús de la tècnica del realisme reelaborat, que Pla utilitza per bastir un univers literari versemblant i ric en matisos olfactius.