Acceso usuarios
Josep Carner, un dels escriptors catalans cabdals del segle XX, es va dedicar a traduir a bastament, amb una aposta lingüística que tenia la intenció d’implantar un model de llengua nou. L’article investiga si un dels trets d’aquest model de llengua va consistir a traduir, més freqüentment del que es podria tenir per habitual, la passiva anglesa per la passiva perifràstica, la qual cosa es podria considerar un calc de freqüència. Per esbrinar- ho, examinarem el percentatge de passives angleses de The adventures of Tom Sawyer (1876), de Mark Twain, convertides en passives perifràstiques a Les aventures de Tom Sawyer carnerianes (1918), i els resultats els acararem amb dades d’altres estudis similars i amb les que hem obtingut de la traducció de Maria Antònia Oliver (1982) del mateix original.
Josep Carner, one of the principal Catalan writers of the 20th century, devoted a fair amount of time to translating, with the idea of introducing a new linguistic model. This article investigates whether one of the features of this model consisted in translating the English passive, more frequently than would be considered usual, as a periphrastic pas-sive, which could be considered a stereotyped calque. To research this point, we will ex-amine what percentage of English passives in The Adventures of Tom Sawyer by Mark Twain appear as periphrastic passives in Carner’s Les aventures de Tom Sawyer (1918), and we will compare the results with those obtained from similar studies and from the translation by Maria Antònia Oliver of the same original (1982)
