Acceso usuarios
Xavier Vall Solaz 
El fons dels ducs de Fernán Núñez de l’Archivo Histórico de la Nobleza (Toledo) inclou diversos documents d’Antoni Puigblanch (Mataró, 1775 – Somers Town, Londres, 1840), de què dono notícia en un altre article. En aquest, n’estudiaré un full que conté dos esborranys autògrafs en castellà amb explicacions relatives al seu important poema èpic Les Comunitats de Castella. En una cara, se’n glossa vocabulari de quatre conegudes octaves, en les quals satiritza Ferran VII. A l’altra, s’anuncia la intenció de recitar-ne un igual nombre d’estrofes, que podrien ser les mateixes, se n’indica el títol, se’n revela la gènesi i se n’esbossa l’argument, ajudant a aclarir-ne diversos aspectes de controvertida interpretació. Aquests textos es comenten en relació amb l’actitud lingüística i política de Puigblanch, tenint-ne en compte l’evolució. A més, s’aporten informacions sobre el seu conreu de la poesia castellana
The collection of the Dukes of Fernán Núñez in the Archivo Histórico de la nobleza(Toledo) includes several documents by Antoni Puigblanch (Mataró, 1775 – Somers Town, London, 1840), which I refer to in another article. Here I will comment on a page containing two autograph drafts in Spanish with explanations concerning his important epic poem Les Comunitats de Castella. On one side, the vocabulary of four well-known octaves satirising Ferdinand VII is glossed. On the other, the intention to recite an equal number of stanzas from it —which could be these same ones— is announced. The title of the poem is given, its genesis is revealed, and the plot is outlined, thus helping to clarify several controversial points of interpretation. These texts are commented on regarding the linguistic and political attitude of Puigblanch and its development. In addition, infor-mation is provided on his cultivation of Spanish poetry.
