Santiago Arróniz
, Erik W. Willis
Este artículo examina la categorización perceptiva de un nuevo fono en el español andaluz occidental como resultado de la interacción de dos procesos fonológicos: la reducción de /s/ y la espirantización de /b d g/. Estudios previos sugieren que, en este dialecto, cuando una /s/ debilitada precede a oclusivas sonoras, el resultado suele ser una fricativa simple (/sb/ [v], /sd/ [ð], /sg/ [ɣ]), un alófono distintivo que compensa la lenición de /s/. Para poner a prueba su categorización perceptiva, construimos pares mínimos como /u.na.bo.ta/ [u.na.β̞o.ta] vs. /u.nas.bo.tas/ [u.na.vo.ta]. Los resultados de dos tareas de discriminación muestran que los oyentes andaluces interpretan las realizaciones fricativas de /b d g/ como plurales, lo que implica la percepción de una /s/ subyacente. Esta estrategia implca tres alófonos discretos de /b d g/: oclusiva, aproximante y fricativa cuando va precedida por /s/ elidida.
Aquest article examina la categorització perceptiva d’un fon nou en el castellà andalús occidental que sorgeix de la interacció de dos processos fonològics: la reducció d’/s/ i l’espirantització de /b d g/. Estudis previs suggereixen que, en aquest dialecte, quan una /s/ afeblida va seguida d’oclusives sonores, el resultat és sovint una fricativa simple (/sb/ [v], /sd/ [ð], /sg/ [ɣ]), un al·lòfon distintiu que compensa la lenició de /s/. Per posar a prova la seva categorització perceptiva, vam construir parells mínims com ara /u.na.bo.ta/ [u.na.β̞o.ta] vs. /u.nas.bo.tas/ [u.na.vo.ta]. Els resultats de dues tasques de discriminació mostren que els oients andalusos interpreten les realitzacions fricatives de /b d g/ com a plurals, cosa que implica la percepció d’una /s/ subjacent. Aquesta estratègia implica tres al·lòfons discrets de /b d g/: un oclusiu, un aproximant i un fricatiu precedit per /s/ elidida.
This paper examines the perceptual categorization of a novel phone in Western Andalusian Spanish that emerges from the interplay of two phonological processes: /s/ reduction and the spirantization of /b d g/. Previous studies suggest that when a weakened /s/ precedes voiced stops, the outcome is often a singleton fricative in this dialect (/sb/ [v], /sd/ [ð], /sg/ [ɣ]), functioning as a distinctive allophone compensating for the lenited /s/. To test the perceptual categorization of this compensation process, we constructed minimal pairs such as /u.na.bo.ta/ [u.na.β̞o.ta] vs. /u.nas.bo.tas/ [u.na.vo.ta]. Results from two discrimination tasks revealed that Andalusian listeners perceived the fricative realizations of /b d g/ as plural, implying the perception of an underlying /s/. This strategy produces three discrete allophonic realizations of phonemic /b d g/: an occlusive, an approximant, and a fricative when preceded by an elided /s/.