Acceso usuarios
Lynne Bowker, Mary Nurminen, Pilar Sánchez-Gijón 
Desde la aparición de la traducción automática neuronal (TA) y, con mayor rapidez desde la introducción de la inteligencia artificial generativa (GenAI), las tecnologías para automatizar la traducción se han desplegado de forma amplia y acelerada. Los contextos de uso varían considerablemente, y se sabe relativamente poco sobre cómo se integran estas herramientas en entornos profesionales, en particular en aquellos que quedan fuera de las industrias lingüísticas. Con el fin de apoyar a los usuarios y fomentar un uso crítico y responsable de las herramientas, es necesario disponer de una comprensión más amplia y profunda de los distintos casos de uso profesional de la TA y de las herramientas de traducción basadas en GenAI. Este número monográfico de Revista Tradumàtica investiga el uso de las tecnologías de la traducción por parte de distintos grupos de profesionales dentro y fuera de las industrias lingüísticas, poniendo de relieve necesidades y retos comunes, al tiempo que destaca objetivos y enfoques divergentes, y señalando, en última instancia, la necesidad de seguir investigando el uso de la TA y la GenAI en entornos profesionales.
Beginning with the emergence of neural machine translation (MT), and accelerating since the introduction of generative artificial intelligence (GenAI), technologies for automating translation have been widely and rapidly deployed. The contexts of use vary greatly, and relatively little is known about how these tools are integrated into professional settings — particularly those beyond the language industries. In order to support users and encourage critical and responsible use of such systems, a broader and deeper understanding of different professional use cases for MT and GenAI translation tools is needed. This special issue of Revista Tradumàtica investigates the use of translation technologies by different groups of professionals within and beyond the language industries, revealing common needs and challenges while also highlighting diverging objectives and approaches, and ultimately pointing to the need for even more research on the use of MT and GenAI in professional settings.
Des de l’aparició de la traducció automàtica neuronal (TA) i, amb més intensitat encara, des de la introducció de la intel·ligència artificial generativa (GenAI), les tecnologies per automatitzar la traducció s’han desplegat de manera àmplia i accelerada. Els contextos d’ús varien considerablement, i encara es coneix relativament poc com s’integren aquestes eines en entorns professionals, especialment en aquells que queden fora de les indústries lingüístiques. Per tal de donar suport als usuaris i fomentar un ús crític i responsable de les eines, cal disposar d’una comprensió més àmplia i profunda dels diversos casos d’ús professional de la TA i de les eines de traducció basades en la GenAI. Aquest número monogràfic de Revista Tradumàtica investiga l’ús de les tecnologies de la traducció per part de diversos col·lectius professionals, tant dins com fora de les indústries lingüístiques, i posa de manifest necessitats i reptes comuns, alhora que destaca objectius i enfocaments divergents, i assenyala, en última instància, la necessitat de continuar aprofundint en la recerca sobre l’ús de la TA i la GenAI en entorns professionals.
