Acceso usuarios
Ryan Szpiech
Aquest treball tracta el tema de la «meravella» i de la «sorpresa» com a punts de partida per explorar el paper de la ficció a la Vita coaetanea de Ramon Llull. Tenint en compte que la vita hagiogràfica, com a subgènere de la història, combinava el debat sobre la realitat de les vides passades amb la plausibilitat de l’exemplum, assenyalarem en primer lloc que la vita medieval generalment evitava l’associació amb l’artificialitat de la fabula pura de manera que qualsevol contingut extraordinari o antinatural quedava restringit a l’àmbit del miracle i la meravella (mirabilia, miracula), i fora de l’àmbit de la creació poètica o de la imaginació. Seguint aquesta distinció, l’autobiografia de Llull fa un ús innovador de la fórmula de la vita ja que incorpora l’ús dels elements de la meravella i de la sorpresa. La dramatització de la meravella li permet a Llull adaptar la fórmula de la vita hagiogràfica per crear una «hagiografia secular». D’aquesta manera, autoritza el seu propi mètode de la missió, en contrast amb l’enfocament més acceptat dels dominics que feia recurs constant a l’autoritat dels textos sagrats.
This essay considers the theme of «wonder» and amazement as starting points to explore the role of fictionality in Llull’s Vita coaetanea. Considering that the hagiographic vita, as a subgenre of historia, combined a discussion of the reality of past lives with the plausibility of the exemplum, we first note that medieval vitae generally avoided an association with the artificiality of the pure fabula by attributing any extraordinary or unnatural content to the realm of wonders and miracles (mirabilia, miracula) rather than poetic inventiveness or imagination. Llull’s autobiography, following this distinction, makes innovative use of the vita form through its use of wonder and amazement. The dramatization of wonder allows Llull to adapt the form of the hagiographic vita to create a «secular hagiography». In this way, he authorizes his own unique missionizing method in opposition to the more recognized approach of the Dominicans that was based on appeal to scriptural authority.
