Acceso usuarios
Josep Maria Ruiz Simón 
Llull va concebre l’Art general com un instrument per a la conversió de les elits intel·lectuals musulmanes. Les característiques d’aquesta nova ciència miraven d’adaptar·se als plantejaments dels seus hipotètics destinataris, que consideraven que corresponia a la filosofia comparar les religions i analitzar quina s’adaptava millor als objectius polítics que les justificaven. Però l’horitzó d’expectatives de l’Art no tenia a veure només amb la seva possible eficàcia a l’hora d’argumentar i disputar. També tenia a veure amb el paper que les conversions o les promeses de convertir·se dels líders musulmans interpretaven en les relacions internacionals. I anava de la mà d’una estratègia missionera en què la missió estava estretament unida amb la diplomàcia i la croada.
Llull conceived «l’Art general» as an instrument to convert the Muslim intellectual elites. The characteristics of this new science involved adapting to the views of those to whom it was hypothetically addressed, who considered that the aim of philosophy was to com·pare religions and analyse which was best suited to the political objectives they justified. However, the expectations for «l’Art general» were not limited to merely serving as an effective way of presenting arguments or debating. It also involved the role played by the conversions or promised conversions of Muslim leaders in international relations. In addition, it was combined with a missionary strategy in which missions were closely linked with diplomacy and crusading.
