Acceso usuarios
María Teresa Espinal Farre 
, Chiara Gianollo
En aquest article de revisió discutim els principals arguments que donen suport a la hipòtesi que en català i italià contemporanis el ne nominal no és ni un clític preposicional, ni un clític partitiu ni un clític quantitatiu. Mentre que l’ítem d’on prové el ne romànic (llatí inde) pronominalitzava SPs amb significats locatius, de manera similar al que passa amb de seguint una cadena de gramaticalització, ne arriba a pronominalitzar diferents capes de l’estructura nominal, i en les llengües romàniques contemporànies també expressa indefinitud no específica. Mantenim que, sintàcticament, mentre que la partitivitat es caracteritza per ser una categoria birrelacional que necessàriament connecta un subconjunt amb un superconjunt maximal, l’ús indefinit de ne no és birrelacional en el mateix sentit. Donem suport a la hipòtesi que el ne nominal és una anàfora de propietats que reprèn una expressió nominal indefinida feble no específica. Revisem diversos arguments sintàctics i semàntics que donen suport a la no partitivitat del ne nominal en català i italià, a partir dels quals concloem que és un pro-SN, no marcat per a gènere ni nombre, l’antecedent del qual no pot tenir una referència única o màxima.
In this review article we discuss the main arguments in support of the hypothesis that in Contemporary Catalan and Italian nominal ne is neither a prepositional clitic, nor a partitive clitic nor a quantitative clitic. While the item from which Romance ne originates (Latin inde) pronominalized PPs with locative meanings, similarly to what happens with de, following a grammaticalization cline, ne comes to pronominalize different layers of nominal structure, and in contemporary Romance also expresses non-specific indefiniteness. We maintain that, syntactically, whereas partitivity is characterized as being a birelational category that necessarily connects a subset to a maximal superset, the indefinite use of ne is not birelational in the same sense. We support the hypothesis that nominal ne is a property-type anaphora that resumes a non-specific weak indefinite nominal expression. We review a number of syntactic and semantic arguments in support of the non-partitivity of nominal ne in Catalan and Italian, from which we conclude that it is a pro-NP, unmarked for gender and number, whose antecedent cannot have a unique or maximal reference.
