Acceso usuarios
Clara Parra
Ofrezco una breve reflexión sobre el vínculo problemático contemporáneo entre plasticidad, simulación y sustitución en lo concerniente a nuestras formas de experiencia ético-estéticas con lo vegetal, en particular con la flor como producto y los laboratorios de reproducción que posicionan al Sur global como una máquina de repetición extractiva, esto en diálogo implícito con lo que Catherine Malabou denominó “La plasticidad en espera” (2018[2010]), que no es otra cosa que la posibilidad de producir una salida hacia adentro, en la que la transformación de la forma es la única huida posible, cuando no hay un afuera. En este sentido, iré acercando la mirada paulatinamente a la plantación como fenómeno de ejecución plástica programada, a sus efectos más allá del producto, con particular énfasis en algunas formas de la crítica, el arte y la literatura que se han acercado a estos fenómenos en los que la plasticidad en tanto simulación, sustitución y repetición se ponen de manifiesto.
Ofereixo una breu reflexió sobre el vincle problemàtic contemporani entre plasticitat, simulació i substitució pel que concerneix les nostres formes d’experiència ètic-estètiques amb el vegetal, en particular amb la flor com a producte i els laboratoris de reproducció que posicionen al Sud global com una màquina de repetició extractiva, això en diàleg implícit amb el que Catherine Malabou va denominar «La plasticitat en espera» (2018 [2010]), que no és una altra cosa que la possibilitat de produir una sortida cap a dins, en la qual la transformació de la forma és l’única fugida possible, quan no hi ha un fora. En aquest sentit, aniré acostant la mirada gradualment a la plantació com a fenomen d’execució plàstica programada, als seus efectes més enllà del producte, amb particular èmfasi en algunes formes de la crítica, l’art i la literatura que s’han acostat a aquests fenòmens en els quals la plasticitat en tant que simulació, substitució i repetició es posen de manifest.
I offer a brief reflection on the contemporary problematic relation between plasticity, simulation, and substitution as it relates to our ethical and aesthetic forms of experience with plants, particularly with flowers as products and the reproductive laboratories that position the Global South as a machine of extractive repetition. This developed by means of an implicit dialogue with what Catherine Malabou called “Plasticity in Waiting” (2018[2010]), which supposes the possibility of producing an exit inward, in which the transformation of form is the only possible escape when there is not outside. Therefore, I will gradually focus on the plantation as a phenomenon of programmed plastic execution, on its effects beyond the product, with particular emphasis on some forms of criticism, art, and literature that have approached these phenomena in which plasticity as simulation, substitution, and repetition are manifested.
