Acceso usuarios
Diego Bentivegna
En 1970 se publica la traducción francesa de «Linguistics and literary history», uno de los textos capitales del crítico y estudioso de las lenguas austríaco Leo Spitzer. Esa traducción al francés, tardía con respecto a la de otras lenguas románicas como el castellano y el italiano, aparece firmada por quien entonces ya era percibido como uno de los más influyentes pensadores franceses de la segunda mitad del siglo XX: Michel Foucault. Lejos de considerar esa traducción como un fenómeno fortuito, este trabajo se centra en el estudio de conexiones, acercamientos y diferencias entre las posturas elaboradas por Michel Foucault en diferentes textos (con especial énfasis al paso del momento arqueológico al momento genealógico) y las elaboraciones en torno al sujeto, a la lectura crítica como trabajo de exploración que se mueve entre un centro y una periferia (el círculo filológico) y al énfasis en lo singular y lo conjetural en la tradición estilística y filológica en la que se inscribe Spitzer. Se plantea también una apertura de la problemática del sujeto y de lo singular en la tradición filológica del siglo XX a partir del contraste entre las posturas de los autores nombrados y las del crítico y lingüista italiano Benvenuto Terracini, instalado en la Argentina entre 1941 y 1946 como consecuencia de la legislación antisemita en la Italia fascista y considerado uno de los puntos de articulación más potentes en el pensamiento sobre la lengua y la literatura del novecento.
L’any 1970 es publica la traducció francesa de «Linguistics and Literary History», un dels textos cabdals del crític i estudiós de les llengües austríac Leo Spitzer. Aquesta traducció al francès, tardana en relació amb la d’altres llengües romàniques com el castellà i l’italià, apareix signada per qui aleshores ja era percebut com un dels pensadors francesos més influents de la segona meitat del segle XX: Michel Foucault. Lluny de considerar aquesta traducció com un fenomen fortuït, aquest treball se centra en l’estudi de connexions, aproximacions i diferències entre les posicions elaborades per Michel Foucault en diferents textos (amb especial èmfasi en el pas del moment arqueològic al moment genealògic) i les elaboracions entorn del subjecte, de la lectura crítica com a treball d’exploració que es mou entre un centre i una perifèria (el cercle filològic) i de l’èmfasi en allò singular i allò conjectural en la tradició estilística i filològica en què s’inscriu Spitzer. També es planteja una obertura de la problemàtica del subjecte i d’allò singular en la tradició filològica del segle XX a partir del contrast entre les posicions dels autors esmentats i les del crític i lingüista italià Benvenuto Terracini, establert a l’Argentina entre 1941 i 1946 com a conseqüència de la legislació antisemita de l’Itàlia feixista, i considerat un dels punts d’articulació més potents en el pensament sobre la llengua i la literatura del novecento.
In 1970, the French translation of «Linguistics and Literary History», one of the seminal texts by Austrian critic and linguist Leo Spitzer, was published. This French translation, which came later than those into other Romance languages such as Spanish and Italian, was signed by Michel Foucault, who was already considered one of the most influential French thinkers of the second half of the 20th century. Far from considering this translation a fortuitous phenomenon, this work focuses on the study of connections, similarities, and differences between the positions developed by Michel Foucault in different texts (with special emphasis on the transition from the archaeological moment to the genealogical moment) and the elaborations on the subject, on critical reading as a work of exploration that moves between a center and a periphery (the philological circle) and the emphasis on the singular and the conjectural in the stylistic and philological tradition in which Spitzer is inscribed. It also proposes an opening up of the problem of the subject and the singular in the philological tradition of the 20th century based on the contrast between the positions of the aforementioned authors and those of the Italian critic and linguist Benvenuto Terracini, who settled in Argentina between 1941 and 1946 as a result of anti-Semitic legislation in fascist Italy and is considered one of the most powerful points of articulation in thinking about the language and literature of the novecento.
