Canvis morfològics i lèxics entre l’edició de les rondalles de 1950 i les posteriors

• Autores: Emili Casanova
• Localización: Aiguadolç: Revista de literatura, ISSN 1131-5105, Nº 54, 2025 (Ejemplar dedicado a: Un Valor per a l'eternitat), págs. 59-80
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Valor va buscar tota la seua vida la precisió lèxica i elevar a categoria literària el seu parlar meridional. Ací mostrem com va treballar i reescriure durant més de 30 anys les seues Rondalles fins a la versió definitiva, des de 1950 a 1981. En concret, mostrem els canvis morfològics, sintàctics, lèxics i fraseològics entre 5 rondalles publicades en 1950 i les mateixes publicades en 1974 i 1981, la versió definitiva que després es vehicularà i serà llegida per milers d’estudiants, gràcies a les versions d’Edicions del Bullent, que comptaven amb uns glossaris amplis i exemplars.

    Trobem un Valor que passa d’escriure un model més valencià en morfologia i sintaxi a un model molt unitari d’acord a la proposta de l’IEC del moment. I un model lèxic valencià ple de formes generals que a poc a poc es valencianitza més i millor, tot mostrant els seus coneixements lèxics inigualables.

• Referencias bibliográficas
  • Borja, Joan (2010): «L’obra rondallística: la literaturització dels relats tradicionals orals», en El valor de les paraules, València: AVL,...
  • Casanova, Emili (1996): «Una proposta inèdita de Flexió Verbal de Josep Giner i els escriptors valencians de 1948», en Alba, 11, p. 39-56.
  • Casanova, Emili (2011): «L’estàndard valencià, segons dos documents inèdits d’Enric Valor» (2011), en Enric Valor, lingüista, novel·liste...
  • Cortés, Santi (2010): «Enric Valor i el grup Torre», en El valor de les paraules, València: AVL, p. 288-291.
  • Sales, Joan (1951): Rondalles gironines i valencianes, Barcelona: Ariel.
  • Serrano, Rosa (1995): Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor, València: Tàndem.