Acceso usuarios
Aquest article, d’una banda, fa una catalogació i descripció dels diaris i revistes digitals d’abast valencià que es publiquen íntegrament en català i, d’una altra banda, analitza el model d’estàndard que difonen aquests mitjans de comunicació. Quant a la primera part de l’article, cal tenir present que al País Valencià hi ha pocs mitjans de comunicació en llengua pròpia, amb la qual cosa es fa difícil que aquests esdevinguen agents reals de normalització lingüística. Ara bé, amb internet han nascut nous mitjans digitals que sí que poden assumir aquesta tasca. Però, quins són aquests mitjans i quants n’hi ha? Pel que fa a la segona part de l’article, es parteix dels quatre models que actualment es postulen com a candidats a ocupar el lloc de l’estàndard valencià: el particularista, el convergent, l’integracionista i el secessionista. A partir del buidatge de setanta articles (cinc de cada mitjà catalogat) es fa una anàlisi de les variants estereotípiques per avaluar quin és l’estàndard que empren aquests mitjans i esbrinar si hi ha un model de referència clar.
