Acceso usuarios
Joan-Rafael Ramos Alfajarín 
Aquest article estudia el règim verbal d¿una sèrie de verbs en què es produeix una alternança entre la funció de complement indirecte, que és l¿originària, i la de complement directe, que és la innovadora. L¿anàlisi, centrat en els verbs agentius (pegar, pagar, escriure, trucar, xiular, etc.), pretén fer veure que la manca d¿un estudi sistemàtic, tant des d¿un punt de vista sintàctic com dialectal, ha comportat que l¿obra gramatical de referència, això és, el Diccionari de l¿Institut d¿Estudis Catalans, i els diferents tractats gramaticals que en parlen presenten solucions poc homogènies. En aquest sentit, aquest treball estudia el conjunt dels verbs afectats analitzant-los i classificant-los sintàcticament, i posa de manifest les tendències dialectals. Així mateix, explica els factors que han afavorit aquestes alternances. Tot plegat contribueix a aclarir el tema abordat i pot esdevenir un punt de referència per a l¿avaluació i revisió de la normativa sintàctica. v
This article studies the government of certain verbs whose objects vacillate between having an originally indirect function and a new direct function. The analysis, which focuses on agentive verbs (pegar ¿hit¿, pagar ¿pay¿, escriure ¿write¿, trucar ¿knock¿, xiular ¿whistle¿, etc.), aims to show that the absence of a systematic syntactic or dialectal study in this area has resulted in lack of homogeneity in the descriptions provided by such works of reference as the Diccionari de l¿Institut d¿Estudis Catalans and grammars that cover the topic. In response to this, this paper offers a syntactic analysis and classification of the set of verbs affected and points out the existing dialectal tendencies. In short, it is a contribution to clarifying the issue and a possible benchmark for a reassessment and revision of syntactic normativity.
