Acceso usuarios
Aquest treball tracta d¿establir l¿inventari de les formes de relatiu amb funció local usades en la producció escrita en occità a la Vall d¿Aran. En aranès escrit són corrents les construccions preposició + article + quau i preposició + qué (ambdues normatives en català però més aviat arcaiques en occità i d¿ús escàs en aranès oral) i fins i tot preposició + article + que (corrent en espanyol, però no admesa en la normativa catalana ni occitana en certes condicions). Paral.lelament, l¿aranès escrit evita la construcció amb que conjuntiu i duplicat en la frase subordinada, construcció habitual en l¿oralitat i normativa en occità, malgrat no ser admesa per Fabra. La qüestió dels relatius amb funció local mostra, per les tries, com l¿occità de la Vall d¿Aran s¿allunya dels patrons gramaticals de l¿occità general per apropar-se als de les llengües més meridionals: català i espanyol.
This paper is an attempt to establish the number of written local relatives in the Occitan of the Valley of Aran. In written Aranese, we commonly find the constructions preposició + article + quau and preposició + qué (both normative in Catalan, but in fact archaic in Occitan and rarely used in spoken Aranese) and also preposició + article + que (common in Spanish, but not allowed in certain contexts in normative Catalan or Occitan). Parallel to this, written Aranese avoids the construction with duplicated connective que in subordinate clauses, a construction that frequently occurs in spoken and normative Occitan despite being proscribed by Fabra. Patterns of usage of local relatives show that the Occitan spoken in the Valley of Aran diverges from the grammatical patterns of General Occitan and approximates to the languages spoken further south: Catalan and Spanish.
