El Somni de l¿infern de Pere Jacint Morlà sintetitza els motius satírics convencionals de la poesia del Barroc i esdevé també un mosaic ben complet de la societat del segle XVII. A més, des del punt de vista literari, cal relacionar-lo amb la producció literària de Francisco de Quevedo i de Jacint Alonso Maluenda. En efecte, la composició de Morlà és deutora dels Sueños i del romanç «Los que quisieren saber» de Quevedo, on s¿utilitza l¿espai de l¿infern com a pretext satíric i burlesc. El cas de Maluenda és diferent tan sols en apariència: encara que ni en la Cozquilla del gusto ni en el Bureo de las musas del Turia ni en el Tropezón de la risa es representa un infern satíric a la manera de Quevedo o de Morlà, els tipus socials satiritzats són els mateixos. Encara més: l¿obra dramàtica de Maluenda sí que ens ofereix una mostra explícitament infernal. Es tracta del Infierno, baile famoso entremesado, inclosa en el Ramillete gracioso, compuesto de entremeses famosos y bailes entremesados, por diferentes ingenios (València, Silvestre Esparsa, 1643).
Somni de l¿infern by Pere Jacint Morlà epitomizes the conventional, satirical motifs of Baroque poetry and also offers a truly complete spectrum of seventeenth-century society. Furthermore, from a literary point of view, it shows an affinity with the literary output of Francisco de Quevedo and Jacint Alonso Maluenda. In fact, Morlà¿s composition is indebted to Sueños and the ballad Los que quisieren saber by Quevedo, in which hell is used as a pretext for the satirical and burlesque. The case of Maluenda only appears to be different: although neither in Cozquilla del gusto nor in Bureo de las musas del Turia nor in Tropezón de la risa is hell represented satirically as in Quevedo or Morlà, the social types satirized are the same. What is more, Maluenda¿s plays do indeed offer us a vision of hell in the form of Infierno, baile famoso entremesado, included in Ramillete gracioso, compuesto de entremeses famosos y bailes entremesados, por diferentes ingenios (València, Silvestre Esparsa, 1643).