Acceso usuarios
Joseph Gulsoy
El cat. inxa ¿malvolença, irritació¿ fou explicat com a manlleu del cast. hincha ¿encono¿ ¿mot normalment considerat un derivat d¿hinchar (INFLARE). L¿autor en un article de 1991 va defensar la tesi que inxa i el verb inxar ¿aquissar¿, ¿irritar, provocar¿ serien de creació expressiva, formats damunt una interjecció exhortativa ins¿a! emprada per a incitar el gos a atacar. Aquesta hipòtesi ha estat posada, recentment, en dubte. El present estudi torna a tractar la complicada problemàtica d¿inxa, de diversos components semàntics, amb una nova perspectiva i amb revisions. S¿hi intenta provar: a) que la tesi del castellanisme no es pot sostenir, i b) que la tesi de creació expressiva és ben defensable i que ens assegura una explicació satisfactòria. S¿hi demostra, a més, que la derivació d¿inxa ¿estelleta, pua¿ i ¿mena d¿empelt¿, d¿inxa ¿irritació¿ rep suport de la documentació disponible. En canvi, inxa ¿llengüeta d¿un instrument de vent¿ amb la variant guinxa, suposen una base onomatopeica en el so imitatiu ins¿s¿ / gins¿s¿. L¿article tracta també la història del cast. hincha. Intenta demostrar que el cast. ant. incha ¿odio¿, testimoniat només un cop en un text de la segona meitat del s. XIII, també deu ser de creació expressiva, formada a partir de l¿exhortatiu ins¿a! paral.lelament amb cat. inxa d¿ins¿a! D¿altra banda, el cast. hincha ¿encono¿, que comença a aparèixer en el s. XVI, s¿explica com a un derivat d¿hinchar ¿inflar¿, això sí, però amb certa influència semàntica del verb henchir ¿omplir¿ (IMPLERE).
Catalan inxa ¿rancour, ill-feeling¿ was explained as a borrowing from Castilian hincha ¿rancour, ill-feeling¿ ¿a word normally considered a derivative of hinchar (INFLARE). The author in an article of 1991 defended the thesis that inxa and inxar ¿to incite (a dog)¿, ¿to irritate, to provoke¿ are most likely words of expressive creation, formed on an exhortative interjection ins¿a! used to urge a dog to attack. Doubt was cast on this hypothesis in a recent publication. The present study takes up once more the complicated problem of inxa, with its various semantic components, from a new perspective, and with some revisions. An attempt is made to prove: a) that the hypothesis which considers inxa ¿rancour¿ a Castilianism is untenable, and b) that the thesis which explains inxa as a word of expressive creation is defensible and provides us with an overall satisfactory solution. Moreover, it is shown that the theory that derives the secondary meanings of inxa, ¿splinter, sliver¿, ¿a kind of cion¿, receives support from available data. On the other hand, inxa meaning ¿reed of a wind instrument¿ with the variant form guinxa presuppose an onomatopeic basis in imitative sound ins¿s¿ / gins¿s¿. The article also deals with the history of Castilian hincha. Efforts are made to prove that old Spanish incha ¿hatred¿, known only from one example from the second half of the 13th century, was very likely also an expressive creation, formed on an exhortative in ca, in parallel with the Catalan inxa from ns¿a!, while the Spanish hincha ¿rancour, ill-feeling¿, which makes its appearance in the 16th century, is explained as a derivation from hinchar ¿to swell¿ (INFLARE), though with some degree of semantic influence from henchir ¿to fill¿ (IMPLERE).
