Acceso usuarios
Aquest article presenta una anàlisi crítica d'una part de l'obra de Barnils realitzada de 1912 a 1917 entre París i Barcelona. S'analitza la metodologia, els resultats i la transcendència de vuit estudis que, sens dubte, han tingut un paper decisiu en la fonètica catalana tant pel que fa a la metodologia com als resultats. Els treballs comentats són els que segueixen: "Études de prononciations catalanes à l'aide du palais artificiel". Révue de Phonétique (1912)II:50--68. "Études de prononciations catalanes". Révue de Phonétique (1913)III:268--278. "Sobre la quantitat de les vocals tòniques". Estudis Romànics (1916)I:15--26. "L'articulació de la K i la G mallorquines", Butlletí de Dialectologia Catalana (1915)III: 73--79. "Les consonants dites semi-sordes" Estudis Romànics (1916)I:7--14. "Nasalitat i nasals" Estudis Fonètics (1917)I:201--211. "La consonant r" Estudis Fonètics (1917)I:211--221. "Sobre l'articulació de p, t, k" Estudis Fonètics (1917)I:221--236.
This paper presents a critical analysis of a part of a scientific work performed by Barnils from 1912 to 1917 in Paris and Barcelona. It analyses the methodology, the results and the most important conclusions of eight studies that have to be considered decisive in Catalan phonetics. These studies are: "Études de prononciations catalanes à l'aide du palais artificiel". Révue de Phonétique (1912)II:50--68. "Études de prononciations catalanes". Révue de Phonétique (1913)III:268--278. "Sobre la quantitat de les vocals tòniques". Estudis Romànics (1916)I:15--26. "L'articulació de la K i la G mallorquines", Butlletí de Dialectologia Catalana (1915)III: 73--79. "Les consonants dites semi-sordes" Estudis Romànics (1916)I:7--14. "Nasalitat i nasals" Estudis Fonètics (1917)I:201--211. "La consonant r" Estudis Fonètics (1917)I:211--221. "Sobre l'articulació de p, t, k" Estudis Fonètics (1917)I:221--236.
