Acceso usuarios
The study analyzes the figure of Samuel Pepys, author of a private Diary between 1660 and 1669, and his relationship with 17th century science. Pepys was a member of the Royal Society and contributed to John Wilkins' project for an artificial language. The study of his Diary is relevant as it links his interests in different subjects, mainly language, oratory, coded writing and the scientific progress that influenced the emerging opinion among the scholars of his time. The plain and vital style of the Diary of Pepys reveals the affinity between his private writing and the spirit of empiricism proclaimed by the Royal Society. Finally, the comparison between Pepys and Wilkins reveals that shorthand is the very key to his work, also the reason for Wilkins' failure, as well as the popularity and validity of Pepys. To the several editions of the Samuel Pepys Diary, that began in 1825, a recent one in Spanish must be added. The Diary is a literary and historic masterpiece that provides evidence, from an unusual perspective, of science in the 17th century, or the century of language.
L'estudi analitza la figura de Samuel Pepys, autor d'un Diari íntim entre 1660 i 1669, en relació amb la ciència del segle XVII. Pepys va ser membre de la Royal Society i va col·laborar en el projecte de John Wilkins d'una llengua artificial. L'estudi del seu Diari permet vincular els interessos de Pepys pel llenguatge, l'oratòria, l'escriptura xifrada i el progrés científic amb un estat d'opinió que emergeix entre els erudits de la seva època. En l'estil senzill i vitalista del Diari de Pepys s'aprecia l'afinitat entre la seva escriptura privada i l'esperit de l'empirisme que va proclamar la Royal Society. Finalment, la comparació entre Pepys i Wilkins revela que la taquigrafia és la clau dels seus treballs i la raó del fracàs de Wilkins i de la popularitat i vigència de Pepys. A les nombroses edicions del Diari de Pepys, iniciades el 1825, se n'hi afegeix ara una en castellà. El Diari és una obra literària i històrica de primer ordre, que documenta des d'una perspectiva insòlita la ciència del segle XVII o segle del llenguatge.
