This paper presents some aspects concerning the meaning of the Spanish pairs aquí-acá and allí-allá. The author's main thesis is that the semantic opposition between the forms ending in /-í/ and those which end in /-á/ is based on the correlation of relativity. Acá and allá would refer to a place considered in relation to another; they involve the notion of comparison or opposition between two places. Aquí and allí would refer to a place viewed in itself. The author reviews the rules framed by grammarians and lexicographers in order to explain the difference between these adverbs. He supports the rule stated in 1789 by José López de la Huerta in his work Examen de la posibilidad de fixar la significación de los sinónimos de la lengua castellana.
Entre els procediments emprats per les llengües a fi d'expressar les categories gramaticals, es troba l'alternança vocàlica. Les parelles castellanes aquí-acá y allí-allá ens en forneixen un bon exemple. En aquest article s'estudia l'oposició semàntica a la qual correspon aquesta alternança. En opinió de l'autor, les formes en /-á/ denoten un lloc considerat per relació a un altre, mentre que les formes en /-í/ expressen un lloc considerat en sí mateix. Després de revisar les regles adduïdes pels gramàtics i pels lexicògrafs, s'adhereix al punt de vista manifestat per José López de la Huerta l'any 1789 en l'obra titulada Examen de la posibilidad de fixar la significación de los sinónimos de la lengua castellana.