This paper constitutes a diachronic study of Spanish demonstrative adverbs, the so-called `adverbios de lugar', adverbs of place. The author attempts to find out the conditions that determined the loss of the forms ende, y, acullá, aquende and allende in habitual Spanish. He sets up a hypothesis about the semantic structure of the system built upon the forms aquí, acá, allí and allá in the Middle-Ages, and shows how at the end of the XV century the Castillian adverb ahí was integrated in it. As a result of that integration, the semantic structure of the system underwent several changes that the author attempts to describe.
Aquest article és un estudi diacrònic dels adverbis de lloc del castellà. L'autor ha intentat exposar les condicions estructurals que han pogut afavorir la pèrdua de les formes ende, y, acullá, aquende i allende, totes elles ja obsoletes actualment. En l'article es proposa una anàlisi semàntica del sistema constituït per aquí, acá, allí i allá en època medieval. Es consideren després diversos problemes relacionats amb la introducció de la forma ahí en aquest sistema. Per últim s'estableix una hipòtesi sobre l'estructura semàntica del sistema actual.