Acceso usuarios
The author of this paper calls for the need to take the receiver into account in research concerning pragmatic aspects of language. The starting point is a liminal understanding of traditional pragmatic categories, and the opposition between statement and utterance and their respective subjects. By including the object of the utterance, that is, the receiver, it is possible to establish an opposition between the object of the utterance and the subject of the statement. In this way, the pragmatic categories come to include factors such as hearer receptivity, overlaps and other elements which have been studied by the different schools of conversation analysis. At the same time, the opposition between the different kinds of statement and reception should allow us to organize a classification of the sequences, the largest conversational unit, which is regarded as the most obvious manifestation of the so-called dynamic of conversation.
El present article pretén introduir la consideració del receptor en una investigació pragmàtica. El punt d'arrancada és la visió liminar de les categories pragmàtiques tradicionals, partint de l'enfrontament entre enunciat, enunciació i els seus respectius subjectes. L'afegitó de l'objecte de l'enunciació, és a dir, del receptor, possibilita oposar-lo al subjecte de l'enunciació, amb la qual cosa les categories pragmàtiques passen a incloure factors com la disponibilitat de l'oient, els encavalcaments i d'altres elements que han estat ja considerats per les escoles dedicades a la conversa. Paral·lelament, l'enfrontament entre els diferents tipus d'enunciat i la recepció ens permet sistematitzar una classificació de les seqüències, unitat màxima del diàleg que sorgeix com la manifestació superficial més evident de l'anomenat dinamisme conversacional.
