Acceso usuarios
This paper is divided into five main parts: 1) Ferguson and Fishman's definitions of diglossia; 2) a review of the use of the term diglossia in the Catalan literature on sociolinguistics; 3) a descriptive comparison between the sociolinguistic surveys in terms of the methodology applied; 4) a discussion of the results; and 5) a new proposal. The paper concludes that the situation of Catalan in Barcelona cannot be explained in terms of diglossia and proposes a new perspective, based on an analysis by Weinreich. Although it is true that the position of Catalan is weaker and has to be reinforced and protected, it should be done from a different theoretical platform.
L'estudi està dividit en cinc parts: 1) les definicions de diglòssia tal com van formular Ferguson i Fishman; 2) una revisió de l'ús del concepte diglòssia a la sociolingüística catalana; 3) una comparació entre les enquestes i la metodologia que s'hi aplica; 4) una discussió dels resultats d'aquestes enquestes; i 5) una nova proposta d'anàlisi. Aquest treball nega l'existència d'una situació diglòssica a Barcelona i defensa la necessitat de considerar la situació sociolingüística des d'una perspectiva molt més àmplia que pugui copsar la complexitat de la realitat sociolingüística a l'àrea barcelonina. Aquesta conclusió deriva de l'anàlisi i comparació dels resultats de les enquestes que elaboraren Badia i Margarit als anys seixanta i Strubell i Romaní als anys vuitanta. El marc teòric està format per la definició de diglòssia que elaborà Ferguson i la metodologia proposada per Weinreich per al tractament de la relació entre les llengües dins de contextos bilingües.
