Acceso usuarios
En aquest article proposo que Llibertat! explora un teatre d'idees i temes d'actualitat amb ressons d'Henrik Ibsen, a través del qual els conflictes i el missatge de l'obra de Santiago Rusiñol denuncien la mediocritat i la incomprensió burgesa de la seva societat. No és correcte enquadrar l'estètica teatral de Rusiñol únicament dins del teatre simbolista, com ho fan molts crítics literaris, sinó que cal veure l'estètica del dramaturg com una apropiació del corrent ideològic ibsenià, i repensar així les categoritzacions de l'obra de Rusiñol fetes pels estudiosos del tema durant les últimes dècades. L'accentuació de la distància irònica, la individualització dels personatges i la concreció del tipus de societat són les característiques on s'ha de buscar l'estètica del teatre d'idees ibsenià. Rusiñol fa servir la ironia i la paròdia per mostrar l'estat de l'home ibsenià: de l'home a l'univers i a la societat, com una ànima dividida. Rusiñol presenta un drama de tesi de tema social que confirma les esperances posades en l'autor per renovar el teatre català.
In this article I suggest that Santiago Rusiñol's Llibertat! explores a theatre of ideas and current affairs which resonates with Henrik Ibsen's. Through it, the conflicts and the message of Rusiñol's play denounce the mediocrity and bourgeois intolerance of his society. It is not correct to frame Rusiñol's theatrical aesthetics solely within symbolist theatre, as many critics do; instead, it must be seen as an appropriation of Ibsen's ideology in order to rethink how Rusiñol's play has been categorized by the critics in the last few decades. The stress on ironical distancing, the individualization of the characters and the specificity of the kind of society portrayed are the characteristics that reveal the influence of the aesthetics of Ibsen's theatre of ideas. Rusiñol uses irony and parody in order to show the status of Ibsen's man: from man to the universe and society, like a divided soul. Rusiñol's is a social drama that fulfils the expectations people had of him that he would renew Catalan theatre.
