Acceso usuarios
Ignasi-Xavier Adiego 
Aquest article pretén ésser una avaluació crítica d¿algunes de les moltes aportacions que Mario Alinei ha intentat de formular en les seves obres recents sobre l¿origen de les llengües indoeuropees. Enfront de visions anteriors, que situaven l¿arribada dels indoeuropeus a l¿eneolític o, com a molt, al neolític, Alinei ha proposat que els indoeuropeus foren, en realitat, els primers pobladors d¿Europa en el Paleolític. Aquesta anomenada ¿Teoria della Continuità¿ ve acompanyada per una sèrie de teories complementàries que tenen a veure amb la naturalesa del canvi lingüístic, l¿origen del llenguatge humà, l¿evolució del lèxic, la geografia lingüística, la interpretació de les dades arqueològiques, etc. En el nostre article només són tractats aquells aspectes més directament relacionats amb la lingüística indoeuropea i amb la lingüística històrica. Per bé que Alinei fa reflexions molt interessants sobre el canvi lingüístic, val a dir que determinades concepcions contingudes a la seva obra ¿com ara el seu excessiu estatisme de les llengües o la relació entre tipus de llengua i progressos en la indústria lítica prehistòrica¿ són molt discutibles. Pel que fa a la tesi central d¿Alinei ¿la continuïtat des del Paleolític¿, ensopega amb una greu dificultat: obliga a tractar com a préstecs aquells mots tradicionalment reconstruïts per a l¿indoeuropeu que fan referència a nocions inexistents al paleolític, quan des del punt de vista formal no es distingeixen d¿aquells altres que Alinei considera propis de l¿indoeuropeu en època paleolítica.
This article is intended to be a critical evaluation of some of the many contributions Mario Alinei has tried to make in his recent work on the origin of the Indo-European languages. Contrary to his earlier visions, which placed the arrival of the Indo-Europeans in the Aeneolithic or Neolithic period at most, Alinei has proposed that the Indo-Europeans were actually the first settlers in Europe in the Palaeolithic age. This so-called ¿Teoria della Continuità¿ is accompanied by a series of complementary theories related to the nature of linguistic change, the origin of human language, the evolution of the lexicon, linguistic geography, the interpretation of archaeological data, etc. Our articles addresses only the aspects most directly related to Indo-european linguistics and to historical linguistics. Although some of Alinei¿s reflections on linguistic change are very interesting, it should be said that certain conceptions in his work ¿such as the excessive immobility of languages or the relationship between types of language and progress in the prehistoric lithic industry ¿ are very debatable. Alinei¿s core theory ¿ continuity from the Palaeolithic¿, runs into a serious difficulty: it obliges us to deal with words traditionally reconstructed for Indo-European, referring to notions that did not exist in the Palaeolithic as loans, when from the formal standpoint they are indistinguishable from those Alinei sees as being Indo-European in the Palaeolithic period.
