Acceso usuarios
Gemma Rigau Oliver 
, Manuel Pérez Saldanya
Intransitive locative adverbs are part of an array of adverbs which may be characterized as descriptive, since they mark distinctions by reference to different spatial axis, and nominals, since they share properties with nouns. As a rule, intransitive adverbs can not select a complement due to the fact that they are originated by the incorporation of a nominal element to a directional preposition (i.e. AD VALLEM > avall), but they can appear in postposition with respect to a bare noun in constructions with a directional sense equivalent to �the place through which� (i.e. riu avall) or implying physical orientation (i.e. boca avall). A detailed analysis of the examples extracted from our corpus allows the inference that these constructions derive from more complex constructions introduced by a preposition (i.e. pel riu avall and de cara avall). In accordance to the proposed analysis, the change was caused by the omission of the phonological features of the preposition and the incorporation of the noun to the empty prepositional head. Moreover, these processes were possible since the noun had an additional meaning matching the path or the orientation meaning transmitted by the omitted preposition and since this meaning was reinforced by the predication of the directional adverb. The formation of the preposition cap from the noun cap is another clear indicator of the evolutionary process of the elements involved in these constructions.
Els adverbis locatius intransitius formen part d�un conjunt d�adverbis que poden ser caracteritzats com a descriptius, pel fet que assenyalen distincions per referència a diferents eixos espacials, i com a nominals, pel fet que presenten propietats comunes als substantius. Com a norma els adverbis intransitius no poden seleccionar un complement, ja que s�originaren a partir de la incorporació d�un element nominal a una preposició direccional (i. e. AD VALLEM > avall), però sí que poden aparèixer posposats a un substantiu escarit en construccions amb valor de direcció equivalents a �el lloc per on� (i. e. riu avall) o d�orientació corporal (i. e. boca avall). Una anàlisi detallada dels exemples extrets del nostre corpus permet considerar que aquestes construccions s�originaren a partir de construccions més complexes introduïdes per una preposició (i. e. pel riu avall i de cara avall). D�acord amb l�anàlisi proposada, el canvi es produí a partir de l�elisió dels trets fonològics de la preposició i de la incorporació del nom al nucli preposicional buit. Aquests processos, a més, foren possibles pel fet que el nom tenia un significat que s�adeia al significat de ruta o d�orientació de la preposició elidida i al fet que aquest significat quedava reforçat per la predicació realitzada per l�adverbi direccional. El cas de la formació de la preposició cap a partir del substantiu cap suposa un pas més en el procés d�evolució dels elements implicats en aquestes construccions
