Acceso usuarios
L�anàlisi comparada de l�obra d�Ausiàs Marc i la traducció espanyola que en va fer Baltasar de Romaní al s. xvi és útil per als estudis lingüístics. Estudiem ací una qüestió d�interès per a la sintaxi catalana: l�ús de l�article determinat masculí singular en la generació de noms abstractes i davant que �relatiu�. Aquest ús ha patit la interferència d�un recurs singular de l�espanyol: l�anomenat «lo neutro». Per això a) descrivim en el text de Marc el comportament de l�article determinat masculí en la generació d�abstractes i davant el relatiu i, en aquest cas, la variació amb el demostratiu ço; i b) observem com tradueix Romaní aquests contextos i, doncs, ponderem en quina mesura era competent en l�ús del «lo neutro». Oferim informació sobre un aspecte gramatical mancat d�investigació històrica fonamentada en corpora textuals. Atès que és d�un text poètic, podem descriure amb precisió l�aparició de les variants de l�article /l/, determinant masculí i abstracte.
A comparative analysis of the work of Ausiàs Marc and the sixteenth-century translation by Baltasar de Romaní is of some linguistic utility. In this article, we examine a point of interest to Catalan syntax: the use of the masculine singular definite article in the creation of abstract nouns and before the relative que. This use has suffered interference from a form that is peculiar to Spanish: the so-called �neuter lo�. Therefore (a) we describe the behaviour of the masculine definite article in generating abstract nouns and before the relative in Marc�s text and, in this case, its alternation with the demonstrative ço; (b) we note how Romaní translates these contextual variants and, thus, we try to estimate to what extent he was competent in the use of �neuter lo�. We offer information about an aspect of grammar hitherto unstudied in corpora. Since we are dealing with a poetic text, we can describe the appearance of the variants of the masculine abstract definite article /l/ with precision.
